dijous, 29 de juliol del 2010

avui és demà

Avui he sentit que l'amor espanta la por, però la por espanta l'amor. Avui he vist un núvol tapar el Sol però també néixer una ombra. Avui he llegit una història sense final i potser sense començament. Avui he fet un comiat però també he fet camí. No sé si avui he escrit el dia o el dia m'ha escrit a mi.

10 comentaris:

Clint ha dit...

potser que ens aclarim no? ;)

Carme Rosanas ha dit...

Tu i el dia us heu escrit l'un a l'altre? :)

Sergi ha dit...

M'agrada molt moltíssim la frase ambivalent de la por i l'amor. No sé si l'has escrita tu, o l'has sentit d'algú altre, però me la deixaries per posar-la al blog, allà dalt a la dreta?

Eli ha dit...

Demà serà un altre dia.. i potser es veurà tot molt més clar!
:-D

Les Coses són com Som ha dit...

és ben cert, l'amor espanta la por i la por espanta l'amor. A vegades van de bracet per això.

mar ha dit...

paraules encertades...

el dubte és l'essència del moviment...
sense dubtes tot seria ben avorridot, no?

rits ha dit...

m’agrada aquest post. No sé perquè, però podria semblar trist i en canvi a mi em sembla esperançador. Tanques una porta però comences un nou camí. I això és ben bo.

La primera frase tb trobo que és brutal. Però més que espantar crec que és un polze de forces. Quan l’amor és més fort venç la por, però si venç la por, és que l’amor no és gaire fort.

Assumpta ha dit...

En general aquest és un dels blogs que m'agrada seguir... però és que, a més, de tant en tant, fas uns posts que són del millor de tota la catosfera, i aquest n'és un... No puc dir res més, és una preciositat :-)

estrip ha dit...

i tant Xexu, no és meva... els hi va sortir a uns tertulians a la ràdio. Tota teva!

Ostrea Assumpta, això si que em fa posar vermell! Gràcies!

Catalina Cerdó ha dit...

Avui és el primer dia que he entrat al teu blog, i el que he llegit m'ha agradat molt. Me'n vaig, però tornaré. Una abraçada.

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i ra...