Avui he sentit que l'amor espanta la por, però la por espanta l'amor. Avui he vist un núvol tapar el Sol però també néixer una ombra. Avui he llegit una història sense final i potser sense començament. Avui he fet un comiat però també he fet camí. No sé si avui he escrit el dia o el dia m'ha escrit a mi.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
Sona i ressona el piano : Posant lentament els dits sobre les tecles, i en ordre, sona així: Primer el polze resseguint la línia de la v...
-
Les primeres 23 paraules dels meus llibres de Sant Jordi són: “El telèfon ha sonat. Un to. Dos tons. ¿S'hi pot posar algú? >> ,...
10 comentaris:
potser que ens aclarim no? ;)
Tu i el dia us heu escrit l'un a l'altre? :)
M'agrada molt moltíssim la frase ambivalent de la por i l'amor. No sé si l'has escrita tu, o l'has sentit d'algú altre, però me la deixaries per posar-la al blog, allà dalt a la dreta?
Demà serà un altre dia.. i potser es veurà tot molt més clar!
:-D
és ben cert, l'amor espanta la por i la por espanta l'amor. A vegades van de bracet per això.
paraules encertades...
el dubte és l'essència del moviment...
sense dubtes tot seria ben avorridot, no?
m’agrada aquest post. No sé perquè, però podria semblar trist i en canvi a mi em sembla esperançador. Tanques una porta però comences un nou camí. I això és ben bo.
La primera frase tb trobo que és brutal. Però més que espantar crec que és un polze de forces. Quan l’amor és més fort venç la por, però si venç la por, és que l’amor no és gaire fort.
En general aquest és un dels blogs que m'agrada seguir... però és que, a més, de tant en tant, fas uns posts que són del millor de tota la catosfera, i aquest n'és un... No puc dir res més, és una preciositat :-)
i tant Xexu, no és meva... els hi va sortir a uns tertulians a la ràdio. Tota teva!
Ostrea Assumpta, això si que em fa posar vermell! Gràcies!
Avui és el primer dia que he entrat al teu blog, i el que he llegit m'ha agradat molt. Me'n vaig, però tornaré. Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada