Hi ha vegades que comencem enganyant i ens acabem enamorant, i d'altres en que ens comencem enamorant i ens acabem enganyant. I dit així sembla fàcil poder distingir quan passa una cosa o quan passa l'altre. Però no ho és, ho descobrim al final. No sé qui va dir, que vivim en la il·lusió i morim en la fascinació, i l'amor foll com diria en Ramón Llull, em sembla que és una forma de fascinació que ens mata. El present quasi que no existeix, tot és enfocat vers el futur que sempre esperem, i ja podem esperar sentats.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
enfilant
Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i ra...
-
Sona i ressona el piano : Posant lentament els dits sobre les tecles, i en ordre, sona així: Primer el polze resseguint la línia de la v...
-
Les primeres 23 paraules dels meus llibres de Sant Jordi són: “El telèfon ha sonat. Un to. Dos tons. ¿S'hi pot posar algú? >> ,...
5 comentaris:
Bonic però dur... a vegades les coses no són ni blanques ni negres, els colors ens donen vida!
I hi ha vegades que ens enganyem perquè creiem que ens enamorem d'algú, quan en realitat només estem enamorats de nosaltres mateixos.
i quan t'acostumes als colors, arriben els dies que els trobes a faltar. Però si, tens raó Carme.
Nuri, no sé si em tornaré a enamorar, ni de mi mateix.
A vegades em costa trobar la relació entre amor i enamorament.
Jo sento un gran amor pel meu company, pel meu fill, pel meu germà, pel meu pare, fins i tot per algun amic o amiga.
Però només una vegada he sentit la força de l'enamorament. Aquella que et despista, t'absorveix, t'allunya de la realitat i et fa viure en un món d'ideals.
Avui, en canvi sento per aquell qui em va enamorar un amor real que ha de lluitar contra el record de l'enamorament per a seguir caminant al costat de qui més estimo.
Amor incondicional? Potser si, potser no, però en tot cas real, molt real. I així mateix lluitat, treballat, i per tant...desitjat.
Alerta, a vegades quan s'acaba l'enamorament, no reconeixem l'amor.
La majoria de vegades tot es queda en "ens hem estat enganyant". Les ganes de trobar l'amor són molt grans que les possibilitats de reals de trobar-lo, pero això sovint necessitem recórrer a l'engany.
Publica un comentari a l'entrada