diumenge, 7 d’octubre del 2007

estranys

Que estrany és planificar el dissabte a la nit una excursió en solitari pel diumenge. Que estrany es anar a dormir d'hora per poder complir els plans i estranya l'hora en que sona el despertador, les cinc del matí, i la visió d'una ànima caminant sola a quasi tres mil metres d'alçada, fa que apagui el despertador i m'adormi tres hores més. Que estrany és aixecar-se a les vuit del matí pensant que t'has adormit per culpa, potser de la mandra o potser de la por de sentir-te com un boig que marxa sol de matinada. Que estrany sentir-te culpable i sense força, i que estrany adonar-se'n que la vida no val la pena si ens planyem del que fem i deixem de fer.

Que divertit és fer un bon esmorzar, i una estona més tard, anar al parc a enfilar-se sobre uns rocs de granit que et deixen les mas polides. Que divertit és que algú et sorprengui a mig de bosc i et prengui per un boig i no s'atreveixi a passar per davant teu. Una dona que intentava caçar bolets és qui t'esquiva, quina bogeria. Quina bogeria és veure passar uns deu quads en filera, fent un soroll eixordador, algú deu pensar que estan bojos.

Que divertit és tornar cap a casa satisfet, però amb el dia incomplet encara i anar a nedar una estona més. Que estrany es creuar-se la mirada, i no dir-se res amb aquella noia que llegeix a la sorra, que feia cara d'haver fet plans el dissabte a la nit i per culpa de la por que ha tingut que la prenguessin per boja aixecant-se de matinada per fer una excursió en solitari, ha acabat fent un bon esmorzar i anant a nedar. I que divertit, alhora, mirar-nos als ulls i veure que no estem sols.

2 comentaris:

Petjada ha dit...

Que estrany sentir-nos estranys!

Carme Fortià ha dit...

i que divertit és topar amb altres estranys i solitaris (o no) que planifiquen diumenges i excursions, que acaben escalant nous cims o llegint sobre la sorra calenta en un diumenge de tardor.

He caigut per les teves terres, i m'hi deixaré caure de nou!

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i ra...