divendres, 29 de febrer del 2008

un bany

Aquest matí mentre esmorzava i el Sol anava escalfant el menjador, entre mos i mos em quedava immòbil mirant a el cel, sentint aquella escalfor d’hivern tan agradable. Avui ja es veia que el dia seria clar, malauradament per les reserves d’aigua que tant necessitem He sortit al balcó, no feia fred, i he sentit la calma de la mar a les orelles amb unes veus que semblaven de sirenes. És hivern i la mar em crida, m’he dit. No fa gaire fred, i comencen a néixer dins meu unes ganes immenses de capbussar-me. Ho deixo tot obert de bat a bat mentre enllesteixo les primeres tasques del matí, acabar-me el suc de taronja amb llimona, fer uns estiraments per desencarcarar-me de la son que encara em queda, llegir el correu i respondre’n alguns i acabar alguns documents que vaig deixar a mitges ahir. Però entre frase i frase encara sento el cant de les sirenes, em sento ben bé com l’Ulisses, tot i que jo no em lligaré pas a la cadira. Així doncs acabo decidint que em donaré el meu primer bany de l’any. Recordo altres anys que al Gener o al Febrer ja ho havia fet, però no perquè hi haguessin sirenes que em cridessin sinó perquè eren propòsits que em feia a mi mateix. Però avui no, avui hi veia plaer. Així que m’he vestit amb el banyador i el xandall, he agafat una tovallola i cap a mar. Decidit amb les veus de sirenes que m’atrapaven, m’he plantat a la vora de l’aigua, primer els peus, després les cames, una esquitxada per el tronc i abans que no em comenci a sentir el dolor d’aigua freda m’he llençat i capbussat. I les veus de sirenes han desaparegut, quina llàstima.

5 comentaris:

N ha dit...

Jejejeje es que la gent de mar no podem estar-nos-en a la que fa una mica de bon dia, malgrat ser ple hivern, eh??

estrip ha dit...

si si. I la sensació que tens quan t'asseques primer i després quan et poses a la dutxa amb aigua calenta, o després quan tornes a estar sec i calent... relax, relax, relax.

neus ha dit...

mareta... amb lo freda que deu estar... em sembla que a mi, que sóc de muntanya, tot això em supera :P
M'agrada el mar i m'atrau, em relaxa cosa de no dir mirar-lo, però posar-m'hi a l'hivern??? amb lo fredeluca que sóc??
Prefereixo un xàfec com el que cau ara, que m'agafi d'improvist i quedar molla fins l'ànima.

Sergi ha dit...

Que dolentes són les sirenes, que quan les vas a buscar ja no hi són...

estrip ha dit...

elur, perquè no has provat, però si fa un bon dia no passes fred.

xexu, sempre passa el mateix...

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i ra...