fer carretera

Després de pagar i posar benzina al cotxe se m’apropa un home de barba blanca mal arreglada i cabell blanc despentinat pel vent, amb una garrafa plena de gasolina. Em demana si vaig en direcció nord i si el puc acostar uns 5 km, on ha deixat el cotxe amb problemes i ha hagut de venir a peu fins aquí, però ara va carregat amb pes i no sap si podrà tornar. Com que la seva veu suau no m’ha inspirat cap mena de desconfiança li dic que no hi cap problema.

Pugem al cotxe, poso la meva bossa al darrera, i mentre arranco em mira amb les parpelles mig baixades i em diu moltes gràcies. Només deixar l’estació de benzina al darrera, passem per davant d’una noia que és a peu de carretera, fent això, carretera, i això provoca que comenci el seu diàleg.

- Està ple de noies d’aquestes eh!
- Si, si, i és un perill perquè fan distreure a molta gent i poden provocar accidents, –contesto.
- Tens raó noi, –fent que si amb el cap

- Com que t’estic agraït pel favor, –continua, -si vols et convido amb una que conec que es posa una mica més amunt, que és molt jove i de molt bon veure.

- Gràcies, però tinc pressa –el tallo ràpidament.

I aleshores continua explicant-me la quantitat de dones que ha tingut en el seu llit i amb dues de les quals s’hi va casar. La última, el va deixar quan va decidir deixar la ciutat per anar-se’n a viure en una masia a mig de bosc on encara hi viu. I diu: ara estic més tranquil que mai, i si algun dia la trobo a faltar vinc fins aquí a buscar aquesta noia que et deia.

- Para’t aquí, quan puguis, que ja hi som.
- Molt bé.
- Què! no et fa gràcia una noia d’aquestes ara? –insisteix
- No, no, bé, que tingui sort.
- Molt agraït, noi, molt agraït. Passi-ho bé!
- Passi-ho bé, passi-ho bé !

Continuo el meu camí i de seguida em torno a creuar amb una altra noia que fa carretera, bastant jove i de bon veure, potser és la que em deia aquest home.