Ves al contingut principal

fer carretera

Després de pagar i posar benzina al cotxe se m’apropa un home de barba blanca mal arreglada i cabell blanc despentinat pel vent, amb una garrafa plena de gasolina. Em demana si vaig en direcció nord i si el puc acostar uns 5 km, on ha deixat el cotxe amb problemes i ha hagut de venir a peu fins aquí, però ara va carregat amb pes i no sap si podrà tornar. Com que la seva veu suau no m’ha inspirat cap mena de desconfiança li dic que no hi cap problema.

Pugem al cotxe, poso la meva bossa al darrera, i mentre arranco em mira amb les parpelles mig baixades i em diu moltes gràcies. Només deixar l’estació de benzina al darrera, passem per davant d’una noia que és a peu de carretera, fent això, carretera, i això provoca que comenci el seu diàleg.

- Està ple de noies d’aquestes eh!
- Si, si, i és un perill perquè fan distreure a molta gent i poden provocar accidents, –contesto.
- Tens raó noi, –fent que si amb el cap
- Com que t’estic agraït pel favor, –continua, -si vols et convido amb una que conec que es posa una mica més amunt, que és molt jove i de molt bon veure.
- Gràcies, però tinc pressa –el tallo ràpidament.

I aleshores continua explicant-me la quantitat de dones que ha tingut en el seu llit i amb dues de les quals s’hi va casar. La última, el va deixar quan va decidir deixar la ciutat per anar-se’n a viure en una masia a mig de bosc on encara hi viu. I diu: ara estic més tranquil que mai, i si algun dia la trobo a faltar vinc fins aquí a buscar aquesta noia que et deia.

- Para’t aquí, quan puguis, que ja hi som.
- Molt bé.
- Què! no et fa gràcia una noia d’aquestes ara? –insisteix
- No, no, bé, que tingui sort.
- Molt agraït, noi, molt agraït. Passi-ho bé!
- Passi-ho bé, passi-ho bé !

Continuo el meu camí i de seguida em torno a creuar amb una altra noia que fa carretera, bastant jove i de bon veure, potser és la que em deia aquest home.

Comentaris

XeXu ha dit…
I el tio oferia pagar una prostituta? La veritat és que hi ha gent per tot...
estrip ha dit…
Hi ha actituds que per segons qui es consideren normals. Per que no feia pas cara d'estar oferint res poc comú.

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...