dilluns, 17 de març de 2008

coses de grans

Hi ha coses que fan notar que ens fem grans, però hi ha coses i coses. Abans no m’agradava la mel, ara hi poso el dit, en trec el regalim més gran que puc i el llepo com si fos encara un nen amb un xumet.

6 comentaris:

Striper ha dit...

Uh la mel una dolça tentació,ijugar a posar la melalgunloc que jaimaginaras i llepar-la poc a poc.

particula elemental ha dit...

Mmmmmmmmmmmeeeelll!!!!

Tan apreciada on no hi ha gran cosa, tan ignorada entre la gent del nord!

Només per a gourmets de ventre dur:

Què és rogenc, cruixent, té pela, antenes i no són gambes?
Resposta a Fruits de mèr...de a l'Atles de Partícules.

¡¡¡NO APTE PER A ESTÓMACS SENSIBLES!!!

SALUT!

elur ha dit...

mmmmmm... sobretot amb la mel de regalèsia... de-li-ci-o-sa!

estrip ha dit...

mel de regalèssia? aquesta encara no la conec.

fixa't si encara n'he de descobrir de coses... gràcies.

elur ha dit...

i la de romaní la coneixes?
I el plaer de "menjar" bresca?

estrip ha dit...

caram... ho hauré de provar tot això.
el món de la mel, un gran desconegut per mi.