Hi ha coses que fan notar que ens fem grans, però hi ha coses i coses. Abans no m’agradava la mel, ara hi poso el dit, en trec el regalim més gran que puc i el llepo com si fos encara un nen amb un xumet.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
Sona i ressona el piano : Posant lentament els dits sobre les tecles, i en ordre, sona així: Primer el polze resseguint la línia de la v...
-
Les primeres 23 paraules dels meus llibres de Sant Jordi són: “El telèfon ha sonat. Un to. Dos tons. ¿S'hi pot posar algú? >> ,...
6 comentaris:
Uh la mel una dolça tentació,ijugar a posar la melalgunloc que jaimaginaras i llepar-la poc a poc.
Mmmmmmmmmmmeeeelll!!!!
Tan apreciada on no hi ha gran cosa, tan ignorada entre la gent del nord!
Només per a gourmets de ventre dur:
Què és rogenc, cruixent, té pela, antenes i no són gambes?
Resposta a Fruits de mèr...de a l'Atles de Partícules.
¡¡¡NO APTE PER A ESTÓMACS SENSIBLES!!!
SALUT!
mmmmmm... sobretot amb la mel de regalèsia... de-li-ci-o-sa!
mel de regalèssia? aquesta encara no la conec.
fixa't si encara n'he de descobrir de coses... gràcies.
i la de romaní la coneixes?
I el plaer de "menjar" bresca?
caram... ho hauré de provar tot això.
el món de la mel, un gran desconegut per mi.
Publica un comentari a l'entrada