Ves al contingut principal

remolins

He aparcat el cotxe mentre escoltava per la ràdio el temps que ha de fer els pròxims dies i no he sortit fins que han acabat. El vent ha d’anar minvant però ens queda el suau fred que resseca la gola.

Després he baixat i he tacat la porta, de sobte un fort de vent ha aixecat un remolí de papers que hi havia pel terra. M’ha enxampat de ple, la pols que s’hi barreja m’ha fet tancar els ulls, i la ràfega aleshores s’ha mort. S’ha mort deixant-me un regal en forma de paper enganxat a la cara, me l’he tret, i apunt he estat de llençar-lo però m’he adonat que hi havia alguna cosa escrita de color vermell i que semblava escrit amb un pintallavis.
Deia:
Com es pot escriure el silenci, com?
amb ploma transparent?
o senzillament,
s'escriuen paraules a plom
i es llencen al foc.

i començo a fer col·lecció de papers perduts...

Comentaris

elur ha dit…
Veig que ets com un iman pels papers "perduts"... si mai en perdo cap ja vindré a preguntar-te si l'has trobat :)

M'ha agradat molt aquest post.

Bona nit :*)
elur ha dit…
ai! té, la T de l'imanT :P
XeXu ha dit…
I jo començo a pensar que vius envoltat de poetes i poetesses.
Nuri ha dit…
Si qui ho ha escrit vol saber com s'escriu el silenci, que s'apunti a Musica, que hi ha silencis per triar i remenar...
estrip ha dit…
si elur, és probable que jo m'ho trobi. ja sap doncs.

xexu, estaria bé, si si. Però estic envoltat de uns blocaires que m'aporten moltes coses.

nuri, és veritat: el silenci.
iruNa ha dit…
Que bonic... els papers perduts prenen un significat especial quan són recuperats. Són com petits tresors d'instants de vida que han quedat oblidats al vent.
Una col·lecció preciosa... ens l'ensenyaràs quan en tinguis un bon grapat d'exemplars?? jeje
una abraçada!

(per cert, t'he deixat un comentari al post anterior)

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...