dijous, 6 de març del 2008

remolins

He aparcat el cotxe mentre escoltava per la ràdio el temps que ha de fer els pròxims dies i no he sortit fins que han acabat. El vent ha d’anar minvant però ens queda el suau fred que resseca la gola.

Després he baixat i he tacat la porta, de sobte un fort de vent ha aixecat un remolí de papers que hi havia pel terra. M’ha enxampat de ple, la pols que s’hi barreja m’ha fet tancar els ulls, i la ràfega aleshores s’ha mort. S’ha mort deixant-me un regal en forma de paper enganxat a la cara, me l’he tret, i apunt he estat de llençar-lo però m’he adonat que hi havia alguna cosa escrita de color vermell i que semblava escrit amb un pintallavis.
Deia:
Com es pot escriure el silenci, com?
amb ploma transparent?
o senzillament,
s'escriuen paraules a plom
i es llencen al foc.

i començo a fer col·lecció de papers perduts...

6 comentaris:

neus ha dit...

Veig que ets com un iman pels papers "perduts"... si mai en perdo cap ja vindré a preguntar-te si l'has trobat :)

M'ha agradat molt aquest post.

Bona nit :*)

neus ha dit...

ai! té, la T de l'imanT :P

Sergi ha dit...

I jo començo a pensar que vius envoltat de poetes i poetesses.

N ha dit...

Si qui ho ha escrit vol saber com s'escriu el silenci, que s'apunti a Musica, que hi ha silencis per triar i remenar...

estrip ha dit...

si elur, és probable que jo m'ho trobi. ja sap doncs.

xexu, estaria bé, si si. Però estic envoltat de uns blocaires que m'aporten moltes coses.

nuri, és veritat: el silenci.

iruNa ha dit...

Que bonic... els papers perduts prenen un significat especial quan són recuperats. Són com petits tresors d'instants de vida que han quedat oblidats al vent.
Una col·lecció preciosa... ens l'ensenyaràs quan en tinguis un bon grapat d'exemplars?? jeje
una abraçada!

(per cert, t'he deixat un comentari al post anterior)

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i ra...