Feia temps que no ho feia, i ja se sap que quan fa temps que no ho fas hi ha perills afegits. Ara! el plaer ha estat immens, m’he tornat a sentir lliure i descarregat, sobretot descarregat. Fa un temps, sempre ho feia de camí cap a la feina, o a vegades també en acabat. Dins del cotxe en marxa, i amb la radio apagada. A més crec que és el lloc perfecte per fer-ho perquè ningú et sent, a casa sempre hi ha algú que et pot sentir si es que no vius en una casa aïllada, i al carrer et prendrien per boig.
Cridar amb totes les forces és com una teràpia, et treu tensions, i et cobreix una sensació estranya però agradable que et fa somriure. Cridar, no per escridassar a ningú, cridar no per avisar a ningú, cridar no per evitar el dolor, cridar no per visualitzar el plaer, cridar, senzillament cridar.
Avui he cridat, perquè quan m’he assegut davant del volant tornant cap a casa, he notat com si no estigués vivint , millor dir, com si no estigués sentint com hauria de sentir el que estic vivint. És complicat, però es tracta de dir –Ep, desperta, sent, emociona't.... i es que la vida diària moltes vegades fa que ens acostumem a passar per alt, no els sentiments, sinó les sensacions.
Cridar amb totes les forces és com una teràpia, et treu tensions, i et cobreix una sensació estranya però agradable que et fa somriure. Cridar, no per escridassar a ningú, cridar no per avisar a ningú, cridar no per evitar el dolor, cridar no per visualitzar el plaer, cridar, senzillament cridar.
Avui he cridat, perquè quan m’he assegut davant del volant tornant cap a casa, he notat com si no estigués vivint , millor dir, com si no estigués sentint com hauria de sentir el que estic vivint. És complicat, però es tracta de dir –Ep, desperta, sent, emociona't.... i es que la vida diària moltes vegades fa que ens acostumem a passar per alt, no els sentiments, sinó les sensacions.
8 comentaris:
Tranqui, jo practico el crit "tribal" precisament al carro pq és l'unic lloc on puc fer-ho sense que em prenguin per boja, i tot i aixi, si em creuo amb algun cotxe per aquelles carreteres de deu, me tallo de cop.
No és el primer post que llegeixo en aquest sentit, al final ho hauré de provar.
M'agradaria tenir aquesta capacitat... suposo que és que em falta el lloc adequat per deixar-me anar i també que durant dos moments del dia, de més de 3/4, sovint em permeto el luxe de deixar-me anar en les sensacions...
Ostres, doncs a mi em faria vergonya... i diràs...doncs si no et sent ningú! però no sé, crec que no seria capa´de deixar-me anar en un crit (és una llàstima eh, però es pot provar jeje ). Un bes!
Nuri, així que tu ja m'entens, doncs
Xexu, va doncs només et queda provar-ho.
Tals, ai aquesta vergonya. Hi ha coses més vergonyoses, un dia algú va aconsellar a no sé on, ballar despullat a sobre del llit com un boig. Però això si que a mi em faria vergonya!
Elur, potser un canalitzes en els teu haikus?
Ho intento :)
Això de ballar despullada sobre el llit, no, que és perillós, però sobre terra ferma (llegeixis mosaic) sí que va de conya, tot i que després de la meva des-emancipació ja no puc fer-ho.
Ara no recordo si a "L'últim tango a París" o a "Cabaret" (o a totes dues pelis) hi ha un moment en què els protagonistes fan un bon crit alliberador en aquest sentit del que parles tu. Un, no recordo de quina de les dues pelis (sóc un desastre memorístic) el fan mentre passa un tren, així, el soroll del tren tapa una mica el crit.
Hola! He arribat així, de blog en blog, com se sol arribar als blogs. Salutacions des del meu mar.
un cop de vent... o un com de bloc eh arare...
Publica un comentari a l'entrada