Ves al contingut principal

el cervell

Crec que el nostre cervell és com un tetris, ens van caient les peces però les anem posant una sobre de l’altre, encaixades de la pitjor manera. Ens falten poques peces per perdre la partida si continuem posant-les una a sobre de l’altre. Però si ens n’adonem a temps podrem començar a col•locar-les allà on toca, continuar jugant i superant nivells. Però es clar, només tenim una vida, i hem d’aprendre a jugar. No ho tenim fàcil, no. Diuen que un dels moviments és aquest: la part dreta del cervell controla la part esquerra del cos i la part esquerra la dreta. O també que una part mana ordres i l’altre executa. No sé si és ben bé així però tenim al món grans savis i científics que estan intentant fer un llibre d’instruccions. Només espero que aviat les pengin a internet.

Comentaris

Striper ha dit…
Dificil aquest llibre amb tot el que en volte per el cap.
Nuri ha dit…
Bona metafora, Estrip, molt bona!

El problema es que si ho fas be, si encaixes les peces be de manera que sempre esperis la llarga per fer 4 files de cop, cada cop va mes rapid, i a vegades no perds la partida pel fet de posar malament les peces sino pel fet d'aquesta rapidesa que no et deixa reaccionar. Com la societat en la que estem avui dia.

Muxux!
XeXu ha dit…
Com sempre que fas una metàfora d'aquestes, et felicito, està molt ben trobada. Està clar que deixar que caiguin les peces sense fer-hi res no porta a res bo, ja que la partida s'acaba molt aviat. Si les movem però no les sabem colocar, tampoc no trigarem massa a perdre. És quan sabem fer les coses bé, i anant tancant temes (fent línies) quan la cosa rutlla. M'agrada aquesta idea, té copyright?
fada ha dit…
Genial la metàfora! El cervell... tan nostre i tan desconegut... Potser sí que aniria bé un manual d'instruccions per evitar determinats comportaments i malalties. Sí, que s'afanyin els científics, sisplau, ho necessitem!
estrip ha dit…
no hi ha res fàcil striper...

Nuri, Xexu, gracies per complementar la metàfora. I no té copyright, se'm va acudir ahir però la deixo per la lliure distribució si és que agrada. jeje.

fada, merci. i per quin capítol començaríem?
elur ha dit…
Fuig, fuig... i després què faríem? val més així, aprendre jugant i perdent i a vegades guanyant.
Penso que és una gran sort, en el tema idees i pensaments, que el cervell sigui el gran desconegut. Mèdicament parlant ja seria una altra cosa i un altre post.

M'encanta el Tetris!
fada ha dit…
Pel de les malalties, Estrip, segur. Com m'agradaria poder-li donar una solució a un bon amic meu que pateix esquisofrènia... Aquestes malaties són molt dures però si a més vius sol, et poden fer molt males passades.
Un petó.
Tals ha dit…
Doncs mira, a mi m'agrada molt el tetris, i també m'agraden molt els cervells jaja no sé si aconseguiran fer un llibre d'instruccions, però almenys cada cop sabem millor com funciona i perquè en alguns moments deixa de fer-ho. Petons!
Uribetty ha dit…
M'ha agradat força la comparació.
Sí es un tetris sí...i de tant en tant costa encaixar les peces.
Salut!
AINA ha dit…
doncs jo penso que es el que tu descrius. saber jugar a aquest joc tan difícil o no... que a voltes es la vida. Però si les peces estan mal col.locades, com la majoria de cops... ja les tornarem a encaixar el millor posible. es questió d´anar aprenent. la vida es un cami i per tant, desde la meva prespectiva un aprenentatge. TOT I QUE A VOLTES COSTA APRENDRE DELS ERRORS...

salutacions

aina
estrip ha dit…
gràcies uribetty i aina per la agradable visita. Segur que aprendrem a encaixar les peces un dia o un altre, sobretot per casos com el que diu la fada.

elur, també tens raó, però alguna pista de les bones no estaria pas malament, no?
Jodesh ha dit…
Jo diria que quan ets jove, vas molt depressa i et sembla un joc fàcil perquè amb un no res ets dalt; però et falta la reflexió per encaixar bé. I quan ets gran, saps encaixar bé però et falta el temps que has malbaratat de jove.
Ui, que m'ha sortit rodó! No sé ben bé si és així, però m'ha agradat la comparació i hi aniré pensant.

Salut a tots!
estrip ha dit…
m'agrada m'agrada això, jodesh.
i benvingut!

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…