Ves al contingut principal

resurrecció

Aquest cop ja començo dient per endavant que m’he trobat un paper amb un, no sé si dir-li pensament, sentiment, poesia o reflexió, escrit. De fet, ben bé trobat no ha estat, estava fent temps llegint un llibre en un banc de pedra del parc, entre els plataners més alts d’Europa (o eren els més alts del món?), hi havia moltes fulles per terra d’altres arbres i que el vent les aixecava, per després caure com les peces d’un tetris però amb milers de posicions més. He tret la vista un moment del llibre i he vist que al banc del costat hi havia un noi d’uns trenta anys, per alguns jove per altres gran, que escrivia alguna cosa. He notat que tenia els ulls vidriosos, no sé si del vent, o del sentiment. Quan ha acabat d’escriure, s’ha posat el llapis a la butxaca de dins de la caçadora i com si escanyés a algú, amb l’altre mà a arrugat el paper. Després s’ha aixecat decidit, s’ha passat la màniga per els ulls com intentant que cap llàgrima s’escapés, s’ha apropat a la papera que hi havia al meu costat i l’ha llençat.

I ho sento, ja sé que no està bé, però qui em coneix ja coneix també una de les meves debilitats. No he pogut evitar, quan ha desaparegut aquesta persona, de posar la mà a la paperera i treure’n aquest sentiment:

Jo no sé escriure cap poesia,
però si que escric alguns sentiments,
no sé conjugar estrofes perfectes,
només vull dibuixar petits pensaments.

Quasi bé sempre és la melangia
qui m'omple la ploma de tinta
i quasi sempre penyores d'una dona
qui em lliga les mans i els ulls m'incendia.

Comentaris

labruixoleta ha dit…
que bé que hagis rescatat de la paperera un sentiment tan nostàlgic i profund... Petits pensaments molt ben dibuixats :-)
fada ha dit…
Ai, l'amor! Aquest sentiment que ens fa fer coses tan contradictòries com escriure uns versos tan profunds i després llençar-los a la paperera.
Et perdonem la indiscreció d'haver ressucitat el paperet: valia la pena.
Striper ha dit…
No hi dubte es poesia que atrapa sentiments, que es lo que fa la bona poesia.
iruNa ha dit…
Ostres Estrip, o tens molta sort o saps estar al lloc adequat en el moment adequat. És molt bonica la història que expliques, m'han entrat ganes de conèixer al noi misteriós de 30 anys que s'eixuga les llàgrimes amb la màniga de la caçadora!!
una abraçada!
Rita ha dit…
I diu que no sap escriure poesia?

A vegades fer coses que no estan bé, no estan tan malament, has donat un lloc a un sentiment preciós, pots estar tranquil, strip. :)
XeXu ha dit…
Pobret. En realitat si que sabia escriure, però la tristesa de vegades ens fa cecs davant algunes coses.
elur ha dit…
Bona nit Trovador de paraules.
Potser tens un imant pels papers "perduts"?

Sóc una mica com aquest noi de ronda els trenta, mai he sigut capaç d'escriure un poema si no sentia melangia, per això em vaig passar als haikus...

nanit :*)
estrip ha dit…
bruixoleta així ja no em sento que hagi robat res a ningú.

fada, si eh? l'amor fa fer coses que ens poden fer sentir com un superheroi o tot el contrari, una piltrafa.

striper, si atrapa sentiments és poesia? bé, ens ho creurem, que la frase és maca.

tinc sort, iruna, tinc sort. Si me'l trobo un altre dia ja li diré que es passi per els teus batecs.


gràcies, rita, amb el suport aquest em quedo més tranquil.

Xexu, la tristesa o l'amor?

Això de trobador, m'ha agradat, Elur, però amb 't' minuscula.
I això de la melangia o a vegades desamor o tristesa és cert eh? costa més escriure alegries subtils sense caure en l'eufòria. Els haikus si són com els teus és una bona solució.

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…