dimarts, 25 de març de 2008

reflexos

Aquest matí el reflex
em mulla la cara
i no m'hi veig.


11 comentaris:

Striper ha dit...

Potser hi han dies que millor que no ens veiem tot pot esperar al endema

elur ha dit...

i sentir el vent a la cara i notar com et porta petitíssimes porcions de mar... i després notar la pell salada.

un post preciós Estrip.

nimue ha dit...

oooh! quina foto més bonica!

SHADOW ha dit...

Enyoro el mar i la seva olor, passejar per la sorra i veure com els meus dits s'enterren a cada passa. Ja fa massa temps que no hi vaig, ja fa massa temps que no faig moltes coses que em feien sentir a gust.
Estrip, m'agrada el teu raconet: m'hi vols de tant en tant? Una abraçada

fada ha dit...

M'has obert la porta venint a casa meva i m'agrada la teva poesia. El mar ens omple tots els sentits externs: la vista, l'olfacte, el tacte, el gust, l'oïda i un sentit intern: l'emoció. Continuaré visitant-te si no et fa res. Fins aviat.

Jordi Casanovas ha dit...

És una sensació molt propera... bon haiku

mossèn ha dit...

curiós, però cert ... salut

AINA ha dit...

es un paisatge idil.lic. m´agrada...

aina

estrip ha dit...

striper si si, o no tenir mirall aquell dia.

merci elur, la cara és important per sentir aquestes coses eh!

merci nimue, era ben d'hora al matí

ostres shadow, vine vine sempre que vulguis i no cal que truquis.

i tu també Fada. Avui t'he conegut.

Jordi, merci. Molt propera, molt.

Mossèn, és una confessió.

i Aina, un plaer.

labruixoleta ha dit...

a mi aquesta nit, aquest reflex em mulla la cara, i se m'obren els ulls. Genial. M'ha refrescat. Ho necessitava.

Molt bonic :-)

estrip ha dit...

me'n alegro molt bruixoleta.

merci