Ves al contingut principal

iruna

L’hivern s’acaba i ens deixa el seu últim senyal, sembla que ens vulgui avisar. Porteu-vos bé, ens diu el vent a cau d’orella. L’hivern per molts es fa llarg, i no hi ha dies de descans si tens una feina estressant, no hi ha cap dilluns diferent. És temps de melangia, de nostàlgia, i si et descuides pots caure en tristors. Potser t’estàs més temps a casa, perquè després de la feina ja es fosc i no tens més llocs on anar. I tens més temps per pensar i pensar, i això és molt perillós. Potser veus que tot allò que fins ara creies et portaria un futur pròsper ho poses en dubte i el dubte es fa gegant per culpa de la monotonia dels dies. O potser existeix un altre potser. Però aviat tindrem llum fins ben entrat el vespre i aquelles persones que ara escriuen als seus blocs i es desfoguen de les seves tristeses i manca de forces aviat miraran l’històric dels seus escrits i diran, ostres que malament que ho vaig passar però ara ja estic bé.

Que estrany que per més vent que faci aquí fora, aquí dins no es mou cap banner, ni cap script surt de la pantalla, cap paraula cau i talla la carretera, però es viu tant intensament que a vegades un escrit t’estira més els cabells que aquesta tramuntana tant ferotge.

Comentaris

XeXu ha dit…
Donat el títol del teu escrit, suposo que et refereixes al darrer post de la iruNa, que és realment corprenedor. Sembla mentida com darrera una pantalla arribem a viure tan intensament la vida d'altra gent que ni tant sols coneixem. Li desitjo el millor. I a tu també, és clar.
Nuri ha dit…
Jo tambe m'ho he pensat, m'agrada com escriu la Iruna!

I jo penso exactament el mateix sobre l'hivern: no el suporto. No m'agrada anar tan tapada, no m'agraden els dies foscos, no m'agraden els arbres pelats, els camps engelats, no m'agrada follar sota llençols. No m'agrada la idea de tancar-se amb un amant en un refugi de muntanya perque fora neva, preferiria mil cops sortir a coronar un cim i fer l'amor alla dalt, amb la gespa sota l'esquena.

M'agrada l'estiu per la lleugeresa dels cossos, perque els camps son verds, perque es duu la sensualitat a flor de pell, perque encara que curris tot l'estiu, cada dia es una festa, perque la cervesa t'entra orgasmicament. L'estiu es hedonisme en estat pur, es la bellesa, l'alegria, el plaer.

Aviat acabara el calvari de l'hivern. Aviat tot tornara a florir, tot tornara a la seva alegria. Aviat, molt aviat, n'hi haurem molts que tornarem a sentir-nos feliços, com si anessim tot el dia endrogats de ves a saber que.

Felicitats pel teu escrit.
Tals ha dit…
La primavera arriba amb vent, vent que a vegades ens sembla molest, però que serveix per emportar-se tot allò que està de més. Aquesta estació sempre porta coses noves, pot omplir-nos d'energia i fer que siguem capaços de tornar a començar. Estic segura que la Iruna estarà d'acord amb això ^^ petons
estrip ha dit…
Si, xexu i tals estic d'acord amb vosaltres també i si la iruna passa per aquí hi veu el seu nom espero que no s'enfadi, de fet espero que li agradi.

Nuri, ens veiem al cim?
iruNa ha dit…
Sabeu? quasi m'heu fet saltar les llàgrimes... ostres, saber que hi sou és un dels motors que m'ajuda a tirar endavant, gràcies.. de tot cor.
Estrip, l'escrit, independentment de que dugui el meu nom per títol (cosa que ni de bon tros m'ha molestat, al contrari), és preciós, m'ha encantat... les teves paraules sempre saben transmetre grans sensacions.
Una abraçada mooolt gran...
Nuri ha dit…
Allà hi seré, estrip, tot i que tu escalant segur que hi arribes abans.

Merci per escriure aquest tema, el meu propi comentari m'ha servit d'inspiració per un relat (ultimament com que he hagut de fer una reducció dràstica del consum etilic entre setmana, no estic gaire inspirada).

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…