Ves al contingut principal

roques de mar

Assegut al costat de la finestra veient el mar com bat les seves ones contra les pedres que uns homes han posat allà per aturar-lo. Esperant el vent i la turmenta, el seu color verd fosc o blau segons com el miris. A la taula una copa de vi, blanc de blancs i mig calamar al plat, esperant l’arròs. El cap de família orgullós, els fills, els nets i els plats plens de vianda. La mare i àvia alhora barallant-se amb un escamarlà sense dir res. Hi ha molt de xivarri, i les orelles que senten la pressió que va baixant es fan com mig sordes, i s’apropa la pluja. Sorolls de coberts, del vent que mou tendals, i els redobles de les gotes de pluja que comencen a caure sobre el teulat de plàstic fan encara més eixordador el moment. Queda més arròs per repetir, i arriba el cava per brindar junt amb la mona que s’ha avançat un dia. Rera tot això hi ha plors que alguns han oblidat, rera tot això hi ha rancors esperant ser venjats i rera tot això hi ha algun perdó esperant el seu plat. I veig davant de cada cor, un mur de roques que alguns homes han posat allà, per aturar cops de mala maror. Els núvols estan acabant de passar, torna la claror i ningú se n’ha adonat. La nena més petita ha robat tot aquest tràngol i encara que la terra estigui molla és com si no hagués plogut.

Comentaris

labruixoleta ha dit…
suposo que per discreció, en comptes de mirar més estona les persones que hi ha a la taula i que no conec, prefereixo mirar per la finestra i veure el mar.Com jo el miro és verd fosc, segur :-)
Striper ha dit…
Un post de molt bona qualitat literaria m'agradat, i he gaudit força amb la seva lectura.
elur ha dit…
M'he emocionat llegint-te... no puc dir gaire res més, ja ho dius tot tu.

Vas sortir a rebre la Tramuntana ahir?
Arare ha dit…
El més fotut de tot són els murs de roques que alguns homes posen allà...
elur ha dit…
(m'agrada molt la nova decoració!)
XeXu ha dit…
Hi ha quelcom de torbador al teu post, que per altra banda, com diuen per aquí, és de gran qualitat literària, i se t'ha de felicitar, però segons què expliquis, si s'ha de llegir gaire entre línies, potser dir que és de qualitat, per aquest cop, et pot deixar indiferent.

Veig que estem de reformes per aquí, molt bé, molt bé.
iruNa ha dit…
Sense cap mena de dubte (i per aquí dalt ho correboren) és un escrit d'una qualitat exquisita. Una descripció que aparentment sembla quedar-se en la superfície d'una situació més o menys quotidiana, s'endinsa en l'interior d'un mar de sentiments amagats que sacceja la calma d'aquest post.
Preciós, de veritat.

I per cert, molt xulos els canvis a la plantilla, m'agrada!!
una abraçada i segueix deleitant-nos amb les teves paraules!!!
estrip ha dit…
Ostres quina il·lusió veure tots aquests comentaris. M'he posat vermell i tot. Merci.

Elur, si si vaig sortir a rebre, la tramuntana, la nevada el temporal, tot.

I sobre el canvi de look. Doncs m'ha costat força. Perquè això que amb el IExplorer es vegi diferent que amb el firefox m'ha fet la punyeta. Que no existeixen estàndards encara o se'ls salten a tort i a dret?
A més calia un canvi, que poc l'havia retocada la plantilla original.
Nuri ha dit…
Kaixo Estrip!!

Retorno de les muntanyes i em trobo aquest bonic escrit i el canvi de diseny que està molt be!

Et llegire amb calma, m'agrada aprofitar cada paraula que escrius.

Muxux!
Tals ha dit…
M'encanta aquest post. Diu moltes coses i altres les deixa anar d'esquitllentes, com si haguéssim de caçar-les al vol. També m'agraden els canvis al blog, llàstima que hagis tret el poema de Martí Pol que a mi em semblava molt maco :P un bes
estrip ha dit…
Nuri, benvinguda de Euskal Herria. Txoria Txori, preciosa.

Tals, gràcies. Vaig fer el possible per deixar el poema però tenia problemes amb la plantilla. Però el posaré altre cop aviat.

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…