divendres, 14 de març del 2008

preguta


Cal una estratègia per enamorar a algú?

8 comentaris:

Sergi ha dit...

Mmm... això està relacionat amb el meu darrer post. Jo crec que una estratègia ajuda, però sense deixar de ser un mateix, cal ser autèntic per no generar decepcions després. Pensa que no es pot deixar tot a veure què passa. Millor posar-hi voluntat i esforç, oi?

neus ha dit...

Mi táctica es
mirarte
aprender como sos
quererte como sos

mi táctica es
hablarte
y escucharte
construir con palabras
un puente indestructible

mi táctica es
quedarme en tu recuerdo
no sé cómo ni sé
con qué pretexto
pero quedarme en vos

mi táctica es
ser franco
y saber que sos franca
y que no nos vendamos
simulacros
para que entre los dos
no haya telón
ni abismos

mi estrategia es
en cambio
más profunda y más
simple
mi estrategia es
que un día cualquiera
no sé cómo ni sé
con qué pretexto
por fin me necesites.

Táctica y estrategia _ Mario Benedetti.

Striper ha dit...

Si no volguer ser el que no ets ser tu, perque lo que realment enamora es lo que ets.

Boira ha dit...

No, estratègia no, però si ganes i respecte.

Tals ha dit...

Home... dir estratègia és força lleig, tampoc crec que calculant-ho tot siguis capaç d'enamorar algú a qui no coneixes totalment (mai es pot conèixer ningú al 100%, ergo, millor res d'estratègies). Crec que per enamorar es necessita poca cosa, per no caldre, no cal ni tenir ganes, que a vegades ens enamorem de qui no vol que ho fem. Vaja, que tot és qüestió de detalls no calculables.

estrip ha dit...

gràcies,

és veritat estratègia és lleig. Fins i tot és lletja la pregunta. Però merci pel poema, elur i els altres comentaris.

Em sembla que me n'he adonat que potser l'estratègia és bona per després.

N ha dit...

També hi ha qui per enamorar algú recorre a la bruixeria, als conjurs i tot això, de fet abans era bastant usual, i ara, en certa manera i canviant les formes, també.

El perill és que després no puguis trencar l'encanteri quan vulguis, es pot arribar a convertir en una creu!

iruNa ha dit...

No sé què més afegir que no s'hagi dit ja... hi estic totalment dacord!!!
una abraçada!

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i ra...