Ves al contingut principal

preguta


Cal una estratègia per enamorar a algú?

Comentaris

XeXu ha dit…
Mmm... això està relacionat amb el meu darrer post. Jo crec que una estratègia ajuda, però sense deixar de ser un mateix, cal ser autèntic per no generar decepcions després. Pensa que no es pot deixar tot a veure què passa. Millor posar-hi voluntat i esforç, oi?
elur ha dit…
Mi táctica es
mirarte
aprender como sos
quererte como sos

mi táctica es
hablarte
y escucharte
construir con palabras
un puente indestructible

mi táctica es
quedarme en tu recuerdo
no sé cómo ni sé
con qué pretexto
pero quedarme en vos

mi táctica es
ser franco
y saber que sos franca
y que no nos vendamos
simulacros
para que entre los dos
no haya telón
ni abismos

mi estrategia es
en cambio
más profunda y más
simple
mi estrategia es
que un día cualquiera
no sé cómo ni sé
con qué pretexto
por fin me necesites.

Táctica y estrategia _ Mario Benedetti.
Striper ha dit…
Si no volguer ser el que no ets ser tu, perque lo que realment enamora es lo que ets.
Boira ha dit…
No, estratègia no, però si ganes i respecte.
Tals ha dit…
Home... dir estratègia és força lleig, tampoc crec que calculant-ho tot siguis capaç d'enamorar algú a qui no coneixes totalment (mai es pot conèixer ningú al 100%, ergo, millor res d'estratègies). Crec que per enamorar es necessita poca cosa, per no caldre, no cal ni tenir ganes, que a vegades ens enamorem de qui no vol que ho fem. Vaja, que tot és qüestió de detalls no calculables.
estrip ha dit…
gràcies,

és veritat estratègia és lleig. Fins i tot és lletja la pregunta. Però merci pel poema, elur i els altres comentaris.

Em sembla que me n'he adonat que potser l'estratègia és bona per després.
Nuri ha dit…
També hi ha qui per enamorar algú recorre a la bruixeria, als conjurs i tot això, de fet abans era bastant usual, i ara, en certa manera i canviant les formes, també.

El perill és que després no puguis trencar l'encanteri quan vulguis, es pot arribar a convertir en una creu!
iruNa ha dit…
No sé què més afegir que no s'hagi dit ja... hi estic totalment dacord!!!
una abraçada!

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…