Ves al contingut principal

reunió !

Agafat d’una regleta ínfimament petita amb tres dits d’una mà i una altre regleta una mica més gran arquejant l’altre mà, em disposo a passar la cinta pel mosquetó. Els peus tot just col•locats damunt del granulós granit, prement-los fort per augmentar l’adherència. Demano corda i el company que m’està assegurant ajuda a la corda perquè no em costi estirar-la. Estic a la tercera cinta i a uns 6 metres de terra, sento un dolor molt fort a la planta del peu on hi tinc una butllofa de dos centímetres de diàmetre que em vaig fer dijous entrenant i això fa que inconscientment hagi de fer més força amb els braços i hagi de clavar més els dits en aquesta roca tant tallant. Quan ja tinc tot el marge de corda que em cal per encintar-la, crido no!!!! I em rellisca el peu que tinc fotut. Caic els dos metres que separa un parabolt d’un altre, més els dos metres de corda més que he fet servir per arribar-hi, més la corda que he estirat perquè estava apunt d’assegurar-me, això fan quasi els sis metres que havia pujat i ja em veig a terra de cul i amb algun os trencat, perquè aquestes caigudes encara que no siguin molt altes són molt dolentes si toques a terra, un turmell o un genoll no se n’escapa, això si aconsegueixo posar-me dret, perquè la costum quan estàs lluny del terra és posar les cames a la paret i parar el cop. De cop la corda es bloqueja, però encara baixo uns centímetres més per culpa de la seva elasticitat, fregant el cul a terra però sense acabar de caure del tot. Uff! sospiro profundament mentre amb el company ens mirem.

Torno a treure la corda, em torno a lligar, m’espolso braços i peus per descarregar-los de tensió, suco les mans amb el magnesi, i em prometo oblidar-me de la butllofa a la planta, per què o bé pujo del tot conscient o no pujo. I dit i fet, entre unes quantes esbufegades arribo a la reunió com sempre amb la satisfacció que això dona.

Va! una altra!

Comentaris

elur ha dit…
punyeta, tiu, que tinc el cor mig encongit encara...
Només puc dir que tens el meu respecte i la meva admiració.
A mi fins i tot em fa por passar el pont de Rupit.

Bona setmaneta!
elur ha dit…
Què fa la butllofa?
estrip ha dit…
Molt maco el pont de Rupit.
Bé, bé, la butllofa ja es pell sana, més prima però no mal.
Merci.
Tals ha dit…
Ostres, quin patiment... a mi sempre m'han fet por aquestes coses, em tremolen les cames i el cos no em respon. Sóc molt poc valenta jaja un petó!
estrip ha dit…
uns tenen pors d'unes coses i uns altres d'altres, no passa res.

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…