Li he presentat una noia a una amic, ell encara que no ho admeti explícitament té necessitat d’allò que se’n diu tenir parella estable, terme que bé valdria un bon escrit. Bé, el cas és que ell ja m’ha demanat tornar-la a veure, doncs en el sopar que vam fer semblava que ells dos congeniaven força. Però en acabar el sopar cadascú va anar cap a la seva banda, i no és van deixar res per poder posar-se en contacte. Així que han hagut d’esperar a tornar-se a trobar en un altra sopar en el qual també van estar xerrant molta estona i també semblava que congeniaven. Aquest cop si que després del sopar van anar a prendre una copa. Però noi! semblava que ja s’ho havien dit tot sopant perquè poc els vaig veure junts o xerrant després. Així que quan alguns van marxar ells altre cop, no s’havien demanat ni el telèfon ni cap e.mail, ni res, i cadascú cap a casa seva. Ell m’ha tornat a preguntar per ella, però li costa massa deixar-li veure a ella que hi està interessat, per vergonya o timidesa, i ella, que jo crec que també li fa el pes, penso que se n’està desdient justament perquè tot i que sap que ell ha demanat de tornar-la a veure, el jutja massa d’hora i creu que és algú qui el farà patir massa i ara que fa una mica més d’un any que està sense parella, intentar seduir-lo sembla que li fa mandra. En fi, no sé per quina estranya raó els falta empenta a tots dos per mirar-se als ulls, agafar-se de la mà i deixar-se anar. Jo penso això, que els hi fa mandra i que els hi falta empenta, i és una llàstima perquè fan molt bona parella. I també fa ràbia i tot, perquè si es veiés que un d’ells no vol res de l’altre penses, bé no passa res, és els dos que s’han d’agradar! Però hòstia! (perdó que és setmana santa), si els dos es fan “tilin” com diuen a casa... perquè no hi van? O potser perquè és setmana santa i ja han començat allò de no menjar carn perquè és pecat?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
enfilant
Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i ra...
-
Sona i ressona el piano : Posant lentament els dits sobre les tecles, i en ordre, sona així: Primer el polze resseguint la línia de la v...
-
Les primeres 23 paraules dels meus llibres de Sant Jordi són: “El telèfon ha sonat. Un to. Dos tons. ¿S'hi pot posar algú? >> ,...
11 comentaris:
De vegades costa. Potser no s'ho acaben de creure, potser tenen por, vés a saber. Però potser podries donar-los una empenteta tu, parlant bé de l'altre a cadascun, i dient-los que s'agraden mútuament, i qui sap si a la següent trobada potser es llançaran més. Vinga va, fes de 'celestina'.
No jo crec que no van per que son una mica encantadets ..
Home, dona'ls tu l'empenteta si cal :P És broma, suposo que potser simplement s'ho estan prenent amb una mica de calma, cadascu té el seu ritme, ja veuràs com al final algú acaba fent el primer pas ^^
Estrip, no pots permetre que deixin passar aquesta oportunitat!!! Si els falta empenta, doncs empenyar-los tu... com diu en XeXu, em sembla que et toca fer de celestina. Si tu, mirant-ho des de fora, ho veus tant clar... no deixis que passi aquest moment! I a la merda la setmana santa (perdó pels catòlics...), mai és mal moment per l'arribada de l'amor!!!
ja ens aniràs informant com van els progressos eh?! jeje
una abraçada!
i ara... si just per setmana santa és quan s'acaba això de no poder menjar carn.
La meva humil opinió? deixa'ls fer al seu aire, a vegades hi ha coses que no han de ser i si ells dos no hi posen prou interès serà per alguna cosa. Ja deuen ser prou grandets, no?
Sacseja'ls una mica només, o molt, però només una vegada, després que s'espavilin.
au, un petonet.
hola estrip. Potser no s'agraden tant com a tu et sembla, o com els sembla a ells. Quan algú t'agrada molt, vols dir que li dones tantes voltes? En fi... jo tb penso que són ells qui han de fer la seva.
Una abraçada :-)
El que és pecat és menjar-se el bistec amb patates el dia de divendres sant, home! (pel bistec, no pas per les patates):D
De tota manera els capellans, fa anys, se la tenien ben pensada: si volies menjar bistec per acompanyar les patates, només havies de pagar (pagant, ja ho sabem tots, Sant Pere canta i si vols et balla un txa-txa-txa)
Quant a la noia i el noi... si s'agraden el suficient ells solets es trobaran. Si els fa mandra... vol dir que no s'agraden prou.
Petonets de pluja.
Fa molta ràbia. Segur que no és la primera vegada que els passa a cap dels dos. Crec que no són falta de ganes, és por. I una mica de mandra. El pitjor és que se’n penediran, però sempre tindran l’excusa de què tampoc s’agradaven tant....
Algun dels dos s’ha de llençar acceptant que pot no funcionar. Que no s’esperin un a l’altre, perquè mai es trobaran.
De vegades, només de vegades, cal deixar de somiar i actuar. ;)
e.
Bé, si, que crec que un espera a l'altre i si és així ja poden anar esperant.
Només els sacsejaré una mica com diu l'elur però res més. A veure si algú pren iniciativa i superen aquesta por.
Merci.
Has provat d'intentar lligar-te l'amiga, Estrip?
Home Nuri, és guapa però no sé si faria per mi, per això li vaig presentar a un amic que em semblava que farien bona parella. (fer de Celestino no és el meu fort, no ho faré més!)
Publica un comentari a l'entrada