dilluns, 12 de maig de 2008

llorer

Alhora que observa un anunci per modelar el somriure i com que no és polític passa la pàgina, un ocell amb es ales molles ve a buscar les quatre engrunes del dinar que ha deixat caure a la balconada. Després descobreix que el llorer a part de beneir-lo per setmana santa té una lleugera acció antiinflamatòria, i dubte si acostar-se’l fins als ulls o fins a les orelles. Laurus nobilis, amb aquest nom no sembla que si en prens en excés t’hagi de produir vòmits i irritacions gàstriques, així que opta per canviar de canal, treure les notícies i participar en el concurs des del sofà. Li pregunten qui va dir la frase “La bellesa no fa feliç a qui la posseeix, sinó a qui la sap adorar i estimar”, i mentre rumia se li acosta la seva esposa i li fa un petó a la galta, suau i tendre, i sense cap motiu aparent... El concursant ja ha contestat però s’ha despistat i no ha escoltat la resposta.

18 comentaris:

Jordi Casanovas ha dit...

I li cal saber qui ho ha dit o en té prou amb sentir-ho...

Striper ha dit...

Hi han petons que ens fan volar.

XeXu ha dit...

Seria l'Stendhal qui ho va dir?

elur ha dit...

Ho devia dir algú amb força sentit comú.

estrip ha dit...

jordi, com que des del sofà no guanyes res, tant se li en fot, suposo.

striper, i també et fan despistar.

xexu, si no vaig errat, és de'n Herman Hesse.

elur, o no!

elur ha dit...

Suposo que tot depèn del que s'entengui com a bellesa, no?

Nuri ha dit...

El protagonista tambe pot plantejar-se de fumar llorer, i despres que ens expliqui...

estrip ha dit...

si si i tant! és un concepte arbitrari suposo.

nuri, doncs mira, no t'aconsello fumar llorer, que pica molt el coll. No cal que el protagonista t'ho digui, ja t'ho dic jo!

menta fresca ha dit...

jo més que adorar diria que tant sols cal que la sàpiguem estimar, tant fàcil que es saber estimar, o no?

iruNa ha dit...

Doncs jo prefereixo quedar-me amb l'escena del petó que saber la resposta a la pregunta. Aquesta és la veritable essència de la realitat!
una gran descripció estrip!

Jo Mateixa ha dit...

Per sort encara hi ha petons que ens fan perdre l'horemus,oi??

:-)

labruixoleta ha dit...

petons que fan perdre el món de vista... :-)

fada ha dit...

Que bonic trencar la rutina ensopida amb un petó! Irritacions gàstriques no ho sé, el que sí que sé és que si poso llorer en algun guisat no em senta bé. El mateix plat, sense el llorer, és perfecte.

estrip ha dit...

l'oremus, el món de vista o la vista del món, és veritat.

fada, doncs res de llorer, millor farigola.

oh, menta-fresca. Si fem cas del que veiem, no és tant fàcil.

Núr ha dit...

Uix, no! Una fulleta o dues de llorer en una cassoleta de carn hi dóna un punt boníssim! Gairebé tan bo com aquests petons despistaires...
:)

estrip ha dit...

cadascú té les seves receptes per despitar una estona a una persona.

marc ha dit...

Jo no he entés això de canviar de canal!
Vols dir que s'estava pensant si posar el llorer a l'orella o als ulls i que potser va decidir canviar de "canal" i posar o ficar el llorer en un altre lloc?... i llavors, va començar a sommirar en la bellesa i els petons i tot això...

estrip ha dit...

perquè no, marc?