Ves al contingut principal

mapa pirata

He trobat un plànol com els de les pel•lícules de pirates, 50 passes a la dreta, 20 passes a l’esquerra, dos al davant, pujar 5 escalons, i comptar 5 pams de l’alzina surera cap al nord. A prop del punt d’inici hi ha un castell, i la creu està just al costat d’un pou envoltat, sembla, de moltes plantes. Sembla que és al costat del mar que també hi és dibuixat.

Doncs l’he anat a buscar, i enterrat n’hi he trobat un altre que em deia el nom d’un carrer, el número d’una porta, i el dibuix d’un timbre, volen dir que havia de tocar el timbre, suposo. A continuació un ram de flors i una ampolla de vi amb el mapa de l’Empordà dibuixat. A sota, la figura d’un cos femení, envoltat de notes de música que formaven un camí, resseguint-lo fins al final, hi havia una brusa de seda tirada a terra i ja al límit del paper encartonat i marronós el que semblava un llit d’aquells gegants que hi havia als palaus de reis i reines segles enrera. Però no n’estic segur perquè el mapa estava esparracat en aquest tros final. Hi havia un estrip, i algú en deu tenir l’altre part.

Comentaris

XeXu ha dit…
Si ho he entès bé, el tresor que busques amb aquest mapa serà dels bons. Espero que actuis amb una mica més de seny que un pirata.
Striper ha dit…
Aquest tipus de tresors sempre volen que posis una mica de la teva imaginació doncs imagina el troçet que falta.
elur ha dit…
L'autor ha eliminat aquest comentari.
elur ha dit…
Això vol dir que si, per exemple l'hagués trobat jo el primer plànol, hauria acabat trobant-te a tu, no?
estrip ha dit…
xexu, que els pirates no actuen amb seny? els d'abans vull dir eh! no els d'ara.

striper, home, prefereixo trobar-lo.

elur, és possible! seeeempre buscant....i de vegades trobant!
Jordi Casanovas ha dit…
i què és més divertit el tresor o el procés per arribar-hi?
fada ha dit…
Jo aniria fins al punt que puguis arribar mapa en mà. Segur que hi trobes la persona que amb l'altra meitat ha arribat fins al mateix lloc que tu. A partir d'aquí ja veuràs si seguiu junts, si li compres el tros de mapa, si us el jugueu, si... I sobretot, explica'ns... fins on puguis! Un petó.
estrip ha dit…
jordi, les dues coses son imprescindibles, em sembla.

fada, molt bé, espero que no sigui perillós.
menta fresca ha dit…
he gaudit mentre cercàveu el tresor capità, però sou un canalla....duus el troç que falta ben guardat damunt teu, per que ningú te'l pogui pendre!! posat en guardia cap de trons!!!
Daina ha dit…
no sé si segueixes senyals per trobar el camí o si camines cap on vols i després busques els senyals que t'hi han portat. a mi m'agrada més la segona via, tot i que si trobes un mapa d'aquesta mena segur que també estaria temptada a seguir-lo. ara bé, segura que no hi hauria un príncep blau esperant-me damunt d'uns d'aquests llits...
estrip ha dit…
per tots els deus i reines de les tempestes, que en son de capsigrany!

DAINA, de fet no sé per on camino. "El caminante hace el camino" deia aquell....
Oh! i això no ho saps.
labruixoleta ha dit…
això em fa pensar que quan les dues parts s'uneixin, ja no hi haurà: l'estrip.
estrip ha dit…
es possible, però per trobar l'altre part necessito, una bruixoleta, una fada, un illa roja, una esperança utòpica, uns batecs, unes nits ben abrigat, algunes històries despullades, una mica de menta fresca, alguna cosa ja vista, alguna crònica mugroniana, un vent que em faci nòmada, un collaret de punxes, una habitació malendreçada, alguns núvols que em segueixin, una mica de plugim constant, etc,etc...
Núr ha dit…
:))))

i molts somriures al teu costat!

No sé si m'ha agradat més el post, o aquest comentari final!

Petons, guapíssim!!!!

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…