Ves al contingut principal

alta cuina

Quan es couen, quins esclats,
els ous ferrats,
fins i tot, si no es vigila,
poden fer alguns disbarats.

I un cop cuit, ben preparats,
els ous ferrats,
se'ls mengen sense ganyotes
fins i tot els desganats.

Ous Ferrats - Miquel Martí i Pol

Comentaris

elur ha dit…
veus? per això m'estimo tant la poesia dle Martí i Pol, sempre parlava de temes interessants i importants!

(em sembla que trucaré a la marona que per sopar em vénen de gust ous ferrats!)
Striper ha dit…
Oh i si es suca pa una millor menja al paladar.
fada ha dit…
És genial aquesta poesia culinària de Martí i Pol! Jo li coneixia el de la crema. Ara que em sembla que aquest ou de la foto és dels que fan servir les meves nenes per jugar a la cuineta... Aquí no hi podríem pas sucar pa! O potser és escerificat o com es digui... que darrerament la polèmica està que crema... O també podríem dir que n'hi ha per sucar-hi pa... Ja paro, ja paro. Un petó;)
estrip ha dit…
bon profit ELUR, bon profit i bona cuina!

ets un sibarita, STRIPER.

FADA, o també podríem dir que és un joc d'ous. Ni ha alguns que també juguen a cuinetes o millor dit a altes cuinetes.
Jo Mateixa ha dit…
Nomes un poeta com en Martí Pol podia fer un poema d'una cosa tant simple com uns ous ferrats.

Bon cap de setmana!!!!!
Zenit R.A.M. ha dit…
A vegades les coses més simples són les més meravelloses.
menta fresca ha dit…
i que bons que sont! et confeso que desconec aquesta faceta de l'estimat Miquel M.P.
tinc mooolts llibres seus i enlloc surt aquest.....haber maestro, cierre la puerta pa que no escuchen i expliquemelo, asias.
Déjà vie ha dit…
pro akst es d gominola, oi? ;)
estrip ha dit…
JO MATEIXA, oh tant simple tant simple. Bon cap de setmana!

ZENIT, quina raó que tens!

MENTA, doncs ja te'n explicaré més. Des del pa amb xocolata, els melindros, fideus, crema, arròs...

DEJA VIE, aquest és virtual.
elur ha dit…
I "El pa amb tomàquet" Estrip, no te'l descuidis!!
Jordi Casanovas ha dit…
amb un punt de sal i un altre de pebre vermell... que bons!
estrip ha dit…
ostres i tant, "el pa amb tomàquet" també!
Delfica ha dit…
Vaig a fer-me un bon ou ferrat amb un tallet de xoricet, va, que avui és dilluns i cal fotre-li fort!!!
Anònim ha dit…
:9 mira que m'agraden, els ous ferrats! prò se n'ha de saber prou perquè et surti aquella crosteta dauradeta a les puntes, prò el rovell no es faci massa i hi puguis sucar pa després... grrrrrmmmmmmmlllll!

aix, quina ganeta m'ha entrat ara!

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...