Ves al contingut principal

dos en un

Es van conèixer en un autobús, ella li va cedir el seu seient i ell va acceptar. Que ell anés coix era només passatger, fruit d’una topada amb la bicicleta i la mala caiguda que li va precedir. Però no va ser això el que li va explicar, li va dir que havia tingut una baralla amb un home per defensar a una senyora gran que volia seure en un banc del parc i aquell maleducat de dos metres d’alçada i més de cent quilos de pes no la deixava, així que s’hi va enfrontar, en va sortir coix però la senyora s’hi va poder seure.

A ella se li van entendrir els ulls, la cara i el cor. I ell veient-ne el resultat va continuar mentint, va mentir sobre la seva feina, va mentir sobre el lloc on vivia i va mentir sobre les seves habilitats de combat.

Quan el bus va parar i ella va haver de baixar, ell va tornar a mentir per seguir-la una estona més. Va aconseguir acompanyar-la fins a casa entre mentida i mentida. Pel camí ell es va enamorar, i en arribar al portal de casa d’ella, fruit d’aquest amor va estar a punt de confessar totes les mentides, però no ho va fer. Va tenir por que els ulls d’ella deixessin de brillar. I allà mateix, li va dir la única veritat, que en aquella petita estona s’havia enamorat. Ella, el va agafar de la mà i el va fer entrar, van pujar les escales fins arribar a una porta vella de fusta. A ell li brillaven més que mai els ulls, només havia de solucionar una cosa, però pensava que ja se’n sortiria, l’amor seria el seu aliat. Va picar dos cops la porta, es van sentir uns passos i la porta es va obrir de la mà d’un home que li passava mig metre per sobre, i darrera la cama d’aquest, un marrec que mig s’amagava va dir: Hola mama, has arribat bé? Si fill, aquest senyor baixava al mateix lloc, m’ha acompanyat i aquest cop no he passat por d’un altre atracament. És un senyor molt valent, per això va coix, va entrem que us ho explicarà ell mateix.

Comentaris

Striper ha dit…
Es que per buscar l'amor fem tants de trajectes..
mossèn ha dit…
vaja, quina mala sort !!! ... ajo y agua !!! ... salut
XeXu ha dit…
Ja s'ho té merescut per mentider. És clar que si hagués dit la veritat, el resultat hagués estat el mateix, però amb mentides no es va enlloc.
Nuri ha dit…
Jejeje bona aquesta, s'ha quedat a pa i aigua encara que fos per un ratet. Almenys ja sap on viu, sempre pot "passar per alla" a veure si el maromo i el crio no hi son...
elur ha dit…
Ai, amb mentides només es perd el temps, com a mínim tindrà el consol (de mentida) de que als ulls d'ella és un heroi (de mentida).
fada ha dit…
Fi, molt fi. Quina ironia que gastes...
estrip ha dit…
diuen que s'agafa abans a un mentider que a un coix, no? Doncs no podia acabar d'altre manera.
La coixera potser se li cura, però i la mentida?
Gatot_X ha dit…
quanta inseguretat, strip... la d'aquest paio, vull dir... haver d'inventar(-se)... no és preferible viure?

petons i llepades coixes!
Daina ha dit…
i així van tantes relacions. de mentida en mentida fins que les mentides són tantes i tan grosses que ja no es pot tirar enrere.

per què aquest afany de voler ser el que no s'és? potser a ella li hagués agradat tal i com era...
labruixoleta ha dit…
Quin parell... ell per mentider. Però ella tb... no sé pas...si un noi em diu que s'ha enamorat de mi, i jo estimo un altre home amb qui tinc un fill, no li donc la mà al noi i el faig pujar a casa pq els conegui, sense avisar-lo abans.

No sé, potser m'he perdut algo. Vols dir que ella ja nota que és un mentider? Dec estar espessa. No em facis cas.
estrip ha dit…
si gatot si, inseguretat, deu ser...

daina, el gatot ho ha dit, perquè? la inseguretat!

bruixoleta, jo crec que si, que ella la vist d'una hora lluny! i per això li segueix el joc. O potser no! potser coincideix que també és una mentidera.
Rita ha dit…
Una bona història i un home buit: S'ha de reinventar per semblar alguna cosa...
la Teresa ha dit…
Una bona història amb un bon final. Gràcies per la visita!

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…