diumenge, 25 de maig del 2008

paraules al univers

Escriure pot ser una escapatòria de l’ànima, et pot semblar que t’alliberes de coses que necessites expressar i no expresses. És com tenir un micròfon al univers, et desfogues i et trobes bé. Però només són això, paraules al univers.

Cara, cosa mi succede stasera, ti guardo ed è come la prima volta
Che cosa sei, che cosa sei, che cosa sei
Non vorrei parlare
Cosa sei
Ma tu sei la frase d’amore cominciata e mai finita
Non cambi mai, non cambi mai, non cambi mai
Tu sei il mio ieri, il mio oggi
Proprio mai
È il mio sempre, inquietudine
Adesso ormai ci puoi provare
chiamami tormento dai, già che ci sei
Tu sei come il vento che porta i violini e le rose
Caramelle non ne voglio più
Certe volte non ti capisco
Le rose e violini
questa sera raccontali a un’altra,
violini e rose li posso sentire
quando la cosa mi va se mi va,
quando è il momento e dopo si vedrà

Una parola ancora
Parole, parole, parole
Ascoltami
Parole, parole, parole
Ti prego
Parole, parole, parole
...

12 comentaris:

labruixoleta ha dit...

Jo vaig llegir un llibre fa mesos que diu que allò que envies cap a l'univers, encara que només sigui en pensaments i sobretot si surt de l'ànima, l'univers t'ho torna (ja saps, coses de bruixoleta)

Així que fixa't què li dius, no sigui cosa...;-)

Rita ha dit...

Una cançó preciosa... Però jo et diria que m'agrada més pensar que són "More than words"

Saying I love you
Is not the words I want to hear from you
It's not that I want you
Not to say, but, if you only knew
How easy, it would be to show me how you feel
More than words, is all you have to do to make it real
Then you wouldn't have to say, that you love me
Cos I'd already know

What would you do, if my heart was torn in two
More than words to show you feel
That your love for me is real
What would you say, if I took those words away
Then you couldn't make things new
Just by saying I love you

More than words...

Now that I've tried to, talk to you and make you understand
All you have to do is close your eyes
And just reach out your hands, and touch me
Hold me close don't ever let me go
More than words, is all I ever needed you to show
Then you wouldn't have to say, that you love me
Cos I'd already know

More than words...

More than words...

Petonets :)

neus ha dit...

ufffff... i jo ara què faig? que aquesta cançó se m'enganxa i no hi ha manera de treure-la del cap!! aissss...

les paraules, diuen, se les endú el vent. Però jo no hi estic gaire d'acord. N'hi ha que són com carícies i d'altres pitjors que esgarrapades... i tan les unes com les altres queden, enganxades com la cançó.

Striper ha dit...

Parole parole, eh i no totes se l'emporta el vent.

N ha dit...

Una vegada vaig escriure (valgui'm la rebundancia) que escriure es com masturbar-se: hi ha vegades que t'agafa una necessitat imperiosa i nomes desitges arribar a casa per posar-t'hi. I hi ha vegades en que no en tens ganes i t'hi poses per pur avorriment, vici o el que sigui.

En qualsevol cas, es com una mena de necessitat de l'anima; l'unic es que a vegades surt be i a vegades penses que has estat perdent el temps.

Sergi ha dit...

De vegades no som conscients del poder de les paraules. Això si, res comparat amb les mirades.

fada ha dit...

M'ncanta que escriguis amb italià. Ho aprofitaré per una pràctica ara que tot just fa un parell de mesos que he començat a estudiar-lo. Tot i que no l'he entès en profunditat, m'ha agradat això que el vent porta els violins i les roses. Sons i olors que van amunt i avall i ens enviem dels uns als altres. També pot portar petons, oi? Te n'envio un.

menta fresca, aufàbrega i maria lluisa ha dit...

dons jo només entenc les teves de paraules, hi estic d'acord amb tú. Es més. afegiria que si escrius es també per que et llegeixin i aixì poder fer arrivar el sentiment que ha despertat en tú allò que t'ha inspirat...si?

estrip ha dit...

BRUIXOLETA, doncs esperarem a l'univers, no?
RITA, també també son "more than words"
ELUR, encara tarareges? i STRIPER Les paraules no se les emporta el vent si les dius a algú.
XEXU, i tant noi. Hi ha mirades que fins i tot maten.

FADA, m'alegro haver-te servit de ajuda en el teu italià. que bé!
L'he agafat! té un altre...

MENTA, gracies. Més o menys, més o menys.

neus ha dit...

Perquè et penses que plou? :P

estrip ha dit...

va va, això voldria dir que tot el més de Maig te l'has passat cantant. no m'ho crec!

neus ha dit...

home... tot, tot no, però que quasi cada dia canto sí... i a vegades el cel s'exclama tant que fa ploure per veure si callo :P

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i ra...