dimecres, 14 de maig de 2008

vergonya trobada

Just en el punt on diuen que comença la costa brava hi ha una porta i l’he volgut travessar per tornar a començar. M'he dirigit fins a la terrassa del davant per prendre una copa de cava i celebrar així aquesta meva decisió. Assegut en una taula amb mantell de quadres vermells, em mirava la sorra del mar robada. Mentre, ha arribat una estudiant amb cabells de sirena, amb una llibreta sota el braç, ha arrencat un full i mentre li queia una llàgrima i el sol s’amagava rera la casa vella, s’ha posat a escriure alguna cosa.
S’ha fixat amb mi un moment, senyalant amb el dit la meva copa, n’ha demanat una per ella.

Alhora que el cambrer entrava dins la casa, i ella posava la mà dins la butxaca de sa jaqueta, s’ha girat un cop de vent que li ha fet volar el full. Amb una altra llàgrima als ulls, en comptes de venir a recuperar el seu pensament que ha quedat encastat a la pota de la meva taula, s’ha aixecat i ha marxat corrents, posant-se el mocador als ulls. No sé, si el mar la cridava o la vergonya de les llàgrimes l’ha foragitada.
Així doncs, he recuperat jo el full, mentre arribava el cambrer amb l’altre copa. Que també me l'he quedat per mi. I amb dues copes sobre la taula he llegit el que hi havia escrit, mentre un llàgrima per culpa del vent salat em queia sense avisar.

Maleïda bruixa, perquè sempre em segueixes
i només em deixes dir el teu nom
sobre un full blanc de paper ?
Et declaro la guerra senyora
sabent però, que hauré de pagar penyora.
Et declaro enemiga, l'amor mi obliga.
Maleïda bruixa, maleïda vergonya.

8 comentaris:

Striper ha dit...

Sempre pots fer un `pacte i deixes la vergonya tencada a casa.

elur ha dit...

Bon dia trovador :)
Ser vergonyós/a també té el seu encant, no? (bàsicament ho dic perquè jo en sóc de vergonyosa... :P)

Has creuat la porta? celebrem-ho doncs! xinxin! que tinguis un viatge llarg i bonic.

Nuri ha dit...

Si ella es va demanar una copa de cava, es que potser tambe volia celebrar alguna cosa? l'inici d'aquesta guerra declarada per escrit?

marc ha dit...

Nanuuuu! No deixis de tornar a obrir la porta, que potser no s'ha de deixar tot darrera teu! Deixa que entri un fil de llum!!!!

fada ha dit...

M'encanta aquesta nova versió del conte de la sireneta que has trobat a l'altra banda de la porta. És el que passa quan es traspassa el lindar de la realitat i es penetra en el món de la fantasia: esdevens un príncep amb una copa de cava que enamora sirenes a la vora del mar. Gràcies, un petó.

labruixoleta ha dit...

Doncs jo que tb sóc vergonyosa la maleeixo i algun dia ploraria de la ràbia que em fa que em segueixi.
Hi ha dies que els teus escrits m'arriben al fons de l'ànima.
Bona nit!

Jo Mateixa ha dit...

Simplement precios, però voldria saber si tot, inclosa la teva incursió a la costa brava, es llegenda o veritat.

La vergonya no porta enlloc, per això vinc per aquí i comento :-)

estrip ha dit...

STRIPER, es pot pactar això?

ELUR, té el seu encant, fins que et desencantes.

NURI, li preguntaré quan la torni a veure.

MARC, merci.

FADA, gràcies però amb dues copes de cava. jaja.

BRUIXOLETA, és fàcil entendre què és la vergonya quan algú també la pateix, eh!

JO MATEIXA, vols dir que és important això? i gràcies.