dimecres, 28 de maig de 2008

bombolles

Tot i l’efecte saludable que fa la mar, de vegades és necessari fer una visita a algun centre d'aigües mogudes, d’aigües amb bombolles, d’aigua clorificada.

Ell hi ha anat, s’ha posat el braçalet d’identitat, ha entrat al desvestidor i n’ha sortit amb el banyador aquell descolorit que ja duia quan anava d’excursió amb l’institut. Ha deixat la resta de la roba en un armari que ha tancat amb el mateix braçalet d’identitat, mentre al armari del costat una noia amb bikini blanc, no sabia com es tancava allò. S’han mirat de dalt a baix, s’han somrigut i ell l’ha ajudat a tancar-ho. –Thanks -diu ella, mentre pel darrera apareix un noiet esquifit, amb la pell i l’òs, que la agafa per la mà i se l’emporta, remugant no sé que de –What a hell are you doing? Mentre ella encara ha aprofitat per un darrer somriure que l’ha travessat.

Un cop a dins, entre bombolles i bombolles la buscava, però no la trobava, com acostuma a passar, així que s’ha concentrat només en les bombolles. Primer a sobre de la llitera per les lumbars, després sota el sortidor per les cervicals i un paraigües d’aigua. Mentre era sota el paraigües li ha semblat que la tornava a veure, i anava sola. Ha deixat el paraigües, i la seguit pel mig de la piscina lentament a una distància prudent. Ella sabia que era perseguida, i a ell tant li era. A començat el joc, ella s’amaga rera la columna i ell per no perdre-la accelera el seu pas, arriba a la columna, no hi és, sembla que s’ha capbussat, gira el cap a dreta i a esquerra, es gira i la torna a veure, pujant les escaletes que porten fins a la piscina exterior, ell s’afanya, puja les escaletes també, entra a l’altra piscina, aquí el contrast és molt agradable, molt calent a dins i no tant a fora. Però ella ja ha sortit de la piscina i es dirigeix cap a l’aigua gelada, s’hi llença de cap. Ell la intenta seguir, però no s’atreveix amb el cap i posa primer els dits dels peus, i s’emporta una esgarrifança i pell de gallina. Es decideix, també hi entra, mentre ella juga dins l’aigua freda, ell amb prou feines aguanta la respiració i la libido se li calma però el cervell no, i la continua perseguint. Surt de la piscina freda i torna a la calenta, ara li pica la pell, però no en fa cas i la busca amb la mirada desesperadament. Acaba d’entrar a la petita cova on hi ha la cortina d’aigua i el mega-sortidor. Ell, més decidit que quan entrava en la piscina freda però també palpant amb el peus primer, sent com una mà li agafa un turmell i l’estira en dins. Gairebé no hi veu perquè l’aigua cau a molta pressió. Alguna cosa el prem contra la paret, potser el sortidor de sota, o potser ella, dubta. La pell encara pica, i ara més que nota que el banyador se li ha descordat i li cau cames avall en direcció a l’infern. Amb tensió i apuntant el cel, la seva mirada també, i, tot i que l’aigua li tapa la visió però no el tacte, sent com l’embolcallen unes cames, com se li asseuen al damunt, com els seus llavis palpen un altre cos i es fusiona amb les bombolles que ja no piquen.

De sobte, s’apaga el sortidor, dos sospirs conclouen alhora. Ara ja hi veu, però no la veu. La busca, i més enllà veu que com surt de sota l’aigua, recollint-se els cabells i sense girar-se surt de la piscina mentre el noi de la pell i l’os l’estira per anar cap als vestidors.

14 comentaris:

Nuri ha dit...

Fa temps, uns quants anys, vaig anar a un lloc d'aquests de bombolles d'aigua amb un bon amic. El plaer que et produia la barreja de bombolles, brolladors d'aigua i saunes amb llums de colors era brutal.

El meu amic, com jo, erem fills de la mar, per aixo no temiem l'aigua freda, es mes, la buscavem.

Quan, farts de tanta aigua, vam tornar, vam improvitzar un sopar en un amagat restaurant del barri vell de la ciutat.

I despres... hostia despres!!

Jordi Casanovas ha dit...

a cal ferrer cullera de fusta ;)

Striper ha dit...

Umm m'han agradat les llums d'aquestes bombolles tant es l'aigua freda.

Rita ha dit...

Una història senzillament deliciosa amb totes les característiques: misteri, emoció, desig, passió i aigua...

elur ha dit...

certament interessant...

... això vol dir que els que hi anem només a buscar bombolles hem estat perdent el temps?

estrip ha dit...

ELUR, ho has dit tu, això eh! l'objectiu son les bombolles, res més.

merci RITA.

STRIPER, l'aigua freda també escalfa eh!

JORDI,i a cal mugró?

NURI, hòstia després. Ho dius com si mai ho poguessis tornar a repetir.

Joana ha dit...

A mi també m'agraden les bombolles...i els sortidors i tot allò qie es mou per sota l'aigua! :)

Tals ha dit...

Ooooh jo també vull bombolles!! mmhh a més, necessito relaxar-me que estic amb l'estrés dels exàmens a sobre. Algú em convida? jajaja
Molts petons maco, encara que no ho sembli, que consti que segueixo llegitn i passant per aquí, però fins avui no he trobat cap dia amb energies suficients com per deixar comentaris :(
un petonàs ^^

labruixoleta ha dit...

i això que anava amb el banyador cutre de quan l'insti!!! deu ser que està buenorro i és clar... al costat del guiri escanyolit... ;-P

estrip ha dit...

JOANA, sota l'aigua també hi ha la felicitat eh!

TALS, tu digues que vas de part de l'estrip. Sort amb els exàmens.

BRUIXOLETA, si noia deu ser això.

Delfica ha dit...

Una historia intensa, esgarrifosament excitant. Encara tinc pendent el medi acuàtic per segons quines acrobàcies, espero no retrasar-ho gaire ;-).
Salutacions i bona nit!!

menta fresca ha dit...

bon caparró el teu...la resta acompanya?

XeXu ha dit...

M'has de dir on és aquest lloc. Sembla molt interessant, i no només per les bombolles...

estrip ha dit...

DELFICA, doncs va anima't que no es cap pràctica estranya això de fer bombolles.

MENTA FRESCA, tot va junt, tot va junt.

XEXU, entre Blanes i Cadaqués.