Ves al contingut principal

identitats

Robert Edler von Musil defineix en el seu llibre “Der Mann ohne Eigenschaften“ (l’home sense qualitats). Un home que té diverses indentitats, una de ciutadana, una d’estatal, una de conscient, una altra d’insconcient, una de sexual, una altra de professional. També la de la seva fantasia, que li ho permet tot menys una cosa: prendre’s massa seriosament les anteriors.

Això als anys trenta, ara encara n’hauria afegit una altra la del blocaire, una identitat amb tota regla.

I jo que em pensava que tenir més d’una identitat, dues per exemple, era ja una psicosis.
Uff! Em quedo més tranquil.

Comentaris

Striper ha dit…
Desde una identitay que m'acabo de descobrir, jo et dic que no es gens perillos home tranquil.
menta fresca ha dit…
com diu striper i des de les meves múltiples identitats estigues tranquil....psicosis dius? :))
Delfica ha dit…
Comença el dia i et veus al mirall, aquell que hi ha no ets tu, sinó l'altre, que et donarà l'esquena quan tu l'hi donis. Tu saps què faras després però, ell farà el mateix?
La veritat és que si reflexiones sobre aquest tema la cosa dóna per un pelet de paranoia però quina gran solució, com bé dius, el bloc.
Controlem aquesta altra identitat que s'expressa i relaciona. Viu i conviu. Bon vespre estrip.
Anònim ha dit…
La de filla, la d'amiga, la de profe,la de desconeguda, la desapercebuda,la que mostro, la que amago,...
I què faríem sense la que recrea totes aquestes, estrip!?
j----è.
elur ha dit…
Mentre siguin diferents identitats sota una mateixa personalitat, suposo que no ens hauria de preocupar gaire, no?

a mi em sembla que 8 identitats són poques...
fada ha dit…
Diferents facetes d'una mateixa personalitat. Perquè, per sort, som així de polièdrics. Quin avorriment, si no! Petons.
Jo Mateixa ha dit…
I els que tenen més d'un bloc que???

:-)

Bon cap de setmana!!!!
labruixoleta ha dit…
Ens quedem tots més tranquils.

I més encara, sabent que la nostra llengua no té paraules que donen tant de iuiu com "eigenschaften"... :-SSS
estrip ha dit…
teniu raó. eh confós personalitat amb identitat.

No sereu espies dobles?
Déjà vie ha dit…
i la de filla, novia, mare o estudiant q no conten?
elur ha dit…
fins i tot triples, si convé! ;)
Myt ha dit…
La fantasia és la seva millor qualitat, ben segur! i també el que el salva de tanta identitat... :-)

Bon cap de setmana!
estrip ha dit…
déjà, i tant que conten, i més que en sortirien eh!

elur, triple? quina por!

gràcies myt! de totes elles quedem-nos doncs amb la fantasia.

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...