Ves al contingut principal

robatori

Fent el mort damunt la mar, surant i deixant que les corrents et portin, amb una única mirada al cel i rebent en compte gotes la visita d’un núvol en contra del vent. Invisible als vaixells que no s’aturen. Un petó que anava al llavis, ha caigut damunt la galta, punteria desafinada.

I més encara,
Qui ha robat dues vegades un poema d’en Josep Carner d’un carrer de Girona en temps de flors, és un lladre o bé és un boig enamorat.

Comentaris

fada ha dit…
A mi m'agradarà pensar que és un boig enamorat, és molt més romàntic que ser un lladre, a no ser que sigui lladre d'amor com diu Salvat-Papasseit. Desafinant t'envio un petó.
elur ha dit…
i un lladre boig i enamorat?

a mi m'agrada "robar" els versos de Martí i Pol:

I tornaré a Girona
quan bufi tramuntana
per perdre'm en silenci
pels vells carrers que enyoro.

I tornaré a Girona
sense esperar que em cridin
amb tremolor a les cames
i els ulls oberts com llunes.

Serà un dia de somni
quan tornaré a Girona.
Striper ha dit…
Nen afina la punteria dels petons i el lladre jo crec que si ben enamorat.
Daina ha dit…
m'encanta fer el mort damunt el mar. m'encanta aquell moment de pau, únic. i saps? a vegades els petons que cauen on no toca també poden ser tendres...

roba si després has de regalar ;)
Anònim ha dit…
Els trens bons nomes pasen una vegada a la vida, si creus que el teu encara no ha passat buscan's!!!!
estrip ha dit…
FADA, doncs Salvat-Papasseit també ho faria, potser.
ELUR, doncs això mateix, boig lladre i enamorat! Ai, si l'enxampen!
STRIPER, haurem de fer més pràctiques.
DAINA, realment positiva. gràcies.
EPB, doncs aquest tren no m'interessa, ara per ara, però merci.
menta fresca ha dit…
robar dues vegades un poema d'un carrer de Girona En Temps de Flors, es de ben cert un BON boig enamorat, m'agradaria un d'aquests, segur.
Nuri ha dit…
Quina por em faria a mi topar-me amb un boig enamorat que roba poemes pel carrer, prefereixo un lladre que faci el mort sobre el mar perque no el pilli la pasma.

(no em facis cas, Estrip, avui estic de celebracio futbolistica jajajajajaa)
estrip ha dit…
MENTA-FRESA, doncs es ben veritat!

NURI, de celebració futbolística??? quines pilotes que tens!

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...