diumenge, 18 de maig del 2008

robatori

Fent el mort damunt la mar, surant i deixant que les corrents et portin, amb una única mirada al cel i rebent en compte gotes la visita d’un núvol en contra del vent. Invisible als vaixells que no s’aturen. Un petó que anava al llavis, ha caigut damunt la galta, punteria desafinada.

I més encara,
Qui ha robat dues vegades un poema d’en Josep Carner d’un carrer de Girona en temps de flors, és un lladre o bé és un boig enamorat.

9 comentaris:

fada ha dit...

A mi m'agradarà pensar que és un boig enamorat, és molt més romàntic que ser un lladre, a no ser que sigui lladre d'amor com diu Salvat-Papasseit. Desafinant t'envio un petó.

neus ha dit...

i un lladre boig i enamorat?

a mi m'agrada "robar" els versos de Martí i Pol:

I tornaré a Girona
quan bufi tramuntana
per perdre'm en silenci
pels vells carrers que enyoro.

I tornaré a Girona
sense esperar que em cridin
amb tremolor a les cames
i els ulls oberts com llunes.

Serà un dia de somni
quan tornaré a Girona.

Striper ha dit...

Nen afina la punteria dels petons i el lladre jo crec que si ben enamorat.

Anònim ha dit...

m'encanta fer el mort damunt el mar. m'encanta aquell moment de pau, únic. i saps? a vegades els petons que cauen on no toca també poden ser tendres...

roba si després has de regalar ;)

Anònim ha dit...

Els trens bons nomes pasen una vegada a la vida, si creus que el teu encara no ha passat buscan's!!!!

estrip ha dit...

FADA, doncs Salvat-Papasseit també ho faria, potser.
ELUR, doncs això mateix, boig lladre i enamorat! Ai, si l'enxampen!
STRIPER, haurem de fer més pràctiques.
DAINA, realment positiva. gràcies.
EPB, doncs aquest tren no m'interessa, ara per ara, però merci.

menta fresca, aufàbrega i maria lluisa ha dit...

robar dues vegades un poema d'un carrer de Girona En Temps de Flors, es de ben cert un BON boig enamorat, m'agradaria un d'aquests, segur.

N ha dit...

Quina por em faria a mi topar-me amb un boig enamorat que roba poemes pel carrer, prefereixo un lladre que faci el mort sobre el mar perque no el pilli la pasma.

(no em facis cas, Estrip, avui estic de celebracio futbolistica jajajajajaa)

estrip ha dit...

MENTA-FRESA, doncs es ben veritat!

NURI, de celebració futbolística??? quines pilotes que tens!

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i ra...