Si de nit no pots dormir,
vés a veure el mar,
abans d'ofegar-te entre els llençols.
Si de dia no pots viure,
vés a veure el mar,
abans d'ofegar-te entre la pols.
vés a veure el mar,
abans d'ofegar-te entre els llençols.
Si de dia no pots viure,
vés a veure el mar,
abans d'ofegar-te entre la pols.
15 comentaris:
el mar... tan aprop i tan lluny... i a falta de tenir-lo aprop va prou bé un bon ploure...
Un post molt bonic Estrip, m'agrada.
I la foto és deliciosa.
Si pero amb compte de no ofergar-se per el cami.
si sigui com sigui, t'ofegues, poder que et façi cas nano.
Molt bonic, estrip! Cap socorrista a prop? ;-)
L'estany de Banyoles tambe val??
És veritat, Estrip, mirar el mar relaxa tant i tant... Quin poema més bonic! Felicitats. Un petó ben salat des del mar de Vilanova.
doncs me'n vaig a dormir...i si no m'adormo, intentaré somiar amb un mar tan hipnòtic com el de la imatge. Bona nit!
La qüestió és no ofegar-se. Si anar a veure el mar t'ha de fer respirar, doncs ja saps on has d'estar.
i ara, endevina com em dic. ;)
i tot queda en això, en ser a prop del mar. a vegades l'enyoro tant...
[bon post!]
Bon escrit... relaxant
ELUR, per això van bé les fotos no? i merci.
STRIPER, el perill és a tot arreu.
MENTA, no hi perds res.
Gràcies RITA.
També val NURI, també.
Gràcies FADA, de mar a mar i en banyo per que toca!
BRUIXOLETA, i també pots comptar fins a 7!
Aquesta és la qüestió XEXU.
vols dir que cal que digui el nom, DEJA VIE?
merci DAINA, merci. una escapadeta, no?
merci JORDI.
el que és més difícil és ofegar-se amb aigua dolça avui en dia.
el mar com a medicina
Jo, la primera part, la de la nit, l'hauria de provar... Prò és que aquí a Barcelona, el mar queda tan lluny, segons com...
Publica un comentari a l'entrada