dimarts, 27 de maig de 2008

sense dormir



Si de nit no pots dormir,
vés a veure el mar,
abans d'ofegar-te entre els llençols.

Si de dia no pots viure,
vés a veure el mar,
abans d'ofegar-te entre la pols.

15 comentaris:

elur ha dit...

el mar... tan aprop i tan lluny... i a falta de tenir-lo aprop va prou bé un bon ploure...

Un post molt bonic Estrip, m'agrada.

I la foto és deliciosa.

Striper ha dit...

Si pero amb compte de no ofergar-se per el cami.

menta fresca ha dit...

si sigui com sigui, t'ofegues, poder que et façi cas nano.

Rita ha dit...

Molt bonic, estrip! Cap socorrista a prop? ;-)

Nuri ha dit...

L'estany de Banyoles tambe val??

fada ha dit...

És veritat, Estrip, mirar el mar relaxa tant i tant... Quin poema més bonic! Felicitats. Un petó ben salat des del mar de Vilanova.

labruixoleta ha dit...

doncs me'n vaig a dormir...i si no m'adormo, intentaré somiar amb un mar tan hipnòtic com el de la imatge. Bona nit!

XeXu ha dit...

La qüestió és no ofegar-se. Si anar a veure el mar t'ha de fer respirar, doncs ja saps on has d'estar.

Déjà vie ha dit...

i ara, endevina com em dic. ;)

Daina ha dit...

i tot queda en això, en ser a prop del mar. a vegades l'enyoro tant...

[bon post!]

Jordi Casanovas ha dit...

Bon escrit... relaxant

estrip ha dit...

ELUR, per això van bé les fotos no? i merci.

STRIPER, el perill és a tot arreu.
MENTA, no hi perds res.
Gràcies RITA.
També val NURI, també.
Gràcies FADA, de mar a mar i en banyo per que toca!
BRUIXOLETA, i també pots comptar fins a 7!

Aquesta és la qüestió XEXU.

vols dir que cal que digui el nom, DEJA VIE?

merci DAINA, merci. una escapadeta, no?

merci JORDI.

Zenit R.A.M. ha dit...

el que és més difícil és ofegar-se amb aigua dolça avui en dia.

Jesús M. Tibau ha dit...

el mar com a medicina

Núr ha dit...

Jo, la primera part, la de la nit, l'hauria de provar... Prò és que aquí a Barcelona, el mar queda tan lluny, segons com...