Ves al contingut principal

sense dormir



Si de nit no pots dormir,
vés a veure el mar,
abans d'ofegar-te entre els llençols.

Si de dia no pots viure,
vés a veure el mar,
abans d'ofegar-te entre la pols.

Comentaris

elur ha dit…
el mar... tan aprop i tan lluny... i a falta de tenir-lo aprop va prou bé un bon ploure...

Un post molt bonic Estrip, m'agrada.

I la foto és deliciosa.
Striper ha dit…
Si pero amb compte de no ofergar-se per el cami.
menta fresca ha dit…
si sigui com sigui, t'ofegues, poder que et façi cas nano.
Rita ha dit…
Molt bonic, estrip! Cap socorrista a prop? ;-)
Nuri ha dit…
L'estany de Banyoles tambe val??
fada ha dit…
És veritat, Estrip, mirar el mar relaxa tant i tant... Quin poema més bonic! Felicitats. Un petó ben salat des del mar de Vilanova.
labruixoleta ha dit…
doncs me'n vaig a dormir...i si no m'adormo, intentaré somiar amb un mar tan hipnòtic com el de la imatge. Bona nit!
XeXu ha dit…
La qüestió és no ofegar-se. Si anar a veure el mar t'ha de fer respirar, doncs ja saps on has d'estar.
Déjà vie ha dit…
i ara, endevina com em dic. ;)
Daina ha dit…
i tot queda en això, en ser a prop del mar. a vegades l'enyoro tant...

[bon post!]
Jordi Casanovas ha dit…
Bon escrit... relaxant
estrip ha dit…
ELUR, per això van bé les fotos no? i merci.

STRIPER, el perill és a tot arreu.
MENTA, no hi perds res.
Gràcies RITA.
També val NURI, també.
Gràcies FADA, de mar a mar i en banyo per que toca!
BRUIXOLETA, i també pots comptar fins a 7!

Aquesta és la qüestió XEXU.

vols dir que cal que digui el nom, DEJA VIE?

merci DAINA, merci. una escapadeta, no?

merci JORDI.
Zenit R.A.M. ha dit…
el que és més difícil és ofegar-se amb aigua dolça avui en dia.
Jesús M. Tibau ha dit…
el mar com a medicina
Anònim ha dit…
Jo, la primera part, la de la nit, l'hauria de provar... Prò és que aquí a Barcelona, el mar queda tan lluny, segons com...

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...