Ves al contingut principal

no entenc res

És ben clar que les persones passem per etapes. Etapes de molta autoestima, etapes de no tanta, etapes de dubtes o etapes en que tot ho entenem i ens sentim bé. O també passa que no entenem res i diem amb tendresa “avui estic tonto” o “avui estàs tonto”. Doncs avui estava una mica tonto i he descobert una conferència de fà un parell d’anys, d’en Xavier Rubert de Ventós, magistral, anomenada Qui tot ho entén està mal informat. Són 8 minuts per escoltar molt ben aprofitats....seguiu aquest enllaç:
Qui tot ho entén està mal informat.

Comentaris

labruixoleta ha dit…
Sí, molt ben aprofitats. Està molt bé tot el que diu en només uns minuts.

Mira que jo tb estic espessa i "tonta" últimament, però em sembla que l'he entes (tot i que espero que no del tot ;-)

Bona nit!
XeXu ha dit…
Molt bo i molt entenedor aquest home. A més, la frase m'agrada molt, no t'estranyi que me l'apropii pel blog.
Striper ha dit…
Es que hi han dies llestos?
elur ha dit…
ummm... ara no el puc escoltar, una llàstima.
No sé si és que estic massa informada, en dubto molt, però sí que sé que entenc ben poques coses i que he après a no preocupar-me gaire per segons quin tipus d'ignorància.

Espero que ja s'hagi esvaït la "tonteria" :*)

Bon dia!
estrip ha dit…
bruixoleta, t'entenc, vull dir...no!

xexu, dona per molt això eh!

striper, home, pots dir "ja estic llest!!!", encara que no sigui el mateix.

elur, una llàstima i ben fet que fas!
menta fresca ha dit…
dons jo estic encallada en l'etapa de baixa autoestima i de dubtes i espero pasi aviat;escoltar xavier r.de ventós es mereix tranquilitat aixì que me'l guardo per la tarda, curiós que hagis escrit la frase, avui estic tonto. Es la mateixa frase que va pronunciar el meu germà el darrer dia de la seva vida,res feia presagiar el final unes hores desprès. Personalment penso que com menys sé, més feliç em sento.
estrip ha dit…
bé, doncs esperem que et passi aviat aquesta etapa.
salut i menta-fresca.
AINA ha dit…
si, noi, veig que tothom i no sols jo passa per èpoques tontes. jo ara mateix estic tant tonta"" que no soc ni on soc i valgui la redundància. bona la conferència d´aquest filòsof..

salutacions cordials i anims
Rita ha dit…
Molt interessant. Aquest home és un savi. Gràcies per fer-me-la conèixer. :)

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…