Ves al contingut principal

mil viatges

Viatges que no faríem mai, però acabem fent, viatges que faríem amb els ulls tancats però pel què sigui mai fem, viatges per tota la vida, viatges programats que surten de la pitjor manera, viatges a l’aventura que sembla com si haguessin estat programats. El viatge que sempre espera, el viatge dit i fet com el “aquí te pillo aquí te mato”. Viatjar sense moure’s de casa, els viatges de feina. El viatge ideal amb la persona estimada en un lloc especial. El viatge anul•lat, el viatge de nuvis, els viatges de la inserso. Els viatges de final de curs, el viatge d’estiu amb la família, el viatge del premi del concurs de televisió, el viatge low cost del cap de setmana, i molts més que me’n dec deixar. Sigui quin sigui, viatjar cansa.

viatge: [s. XIII; del llatí viaticum 'allò que serveix per a un viatge']

Comentaris

XeXu ha dit…
Deu cansar si estàs acostumat a fer-ne, i cansa físicament, això està clar, però jo tinc un monillo...
fada ha dit…
Viatjar és fantàstic, però... com a casa, enlloc!! Un petó.
menta fresca ha dit…
hi ha viatges meravellosos sobre tot per qui no pot viatjar però el viatge per a tota la vida, aquest que trigui temps a arrivar!
ben trovat en el quadern gris!.
Striper ha dit…
Apa jo et deixo una canço.

http://es.youtube.com/watch?v=3xNBEfHYMSI
Núr ha dit…
hahaha! ja m'estava imaginant tota aquesta llista de viatges que dius, quan has deixat anar la frase final! Prò si viatjar és fantàstic!!!! Bé, potser sí que cansa una mica, que quan arribes estàs mort, tot sovint, prò crec que val la pena!

jo tinc ganes de muntar-me algun viatget que ara fa temps que no marxo uns dies!
Nuri ha dit…
El viatge que et poden donar uns bons bolets mexicans, aixo si que es un bon viatge!!!!
Rita ha dit…
M'encanta viatjar, mai ho haig de fer per feina i per tant sempre és per plaer. Els dies previs, però, em neguiteja tant pensar-hi que sempre penso tan de bo no m'hagués em bolicat. El dia abans, em veig apurada, amb tot per fer. La nit abans, ja estic insuportable, però, quan entro al taxi, camí de l'aeroport, i alliberada de tot el que havia de fer i que finalment he fet, ja començo a gaudir-ne i quan torno estic encantada d'haver-lo fet. Sempre, sempre em passa el mateix. :)
Daina ha dit…
viatjar per? conèixer? fugir? trobar? viure?
labruixoleta ha dit…
M'agrada aquest post.

Jo, veient l'hora que és, me'n vaig a fer un viatge al llit i aquest, t'asseguro que al final, descansa.

Bona nit!
estrip ha dit…
XEXU, es veritat, quan fa temps que no marxes, hi ha mono. Però com diu la FADA, com a casa enlloc.

MENTA, cada viatge quan sigui el moment eh!

STRIPER, si senyor, un clàssic!

Si, si, jo no dic que no sigui fantàstic NUR. A veure si fas un viatge doncs si ja fa temps que no en fas.

NURI, aquest viatge s'ha de fer amb bona companyia, no?

Ja passa, ja, això que dius RITA. Sobretot quan n'esperes molt del viatge.

viatjar per viure, m'agrada més, DAINA.

BRUIXOLETA, espero que hagis tingut un bon viatge doncs.
elur ha dit…
al cap i a la fi, cada dia n'és un de viatge, no?
Striper ha dit…
Pasa per casa meva!!!!
estrip ha dit…
i tant, ELUR, i a vegades també cansa. Però ens ho agafem bé, no?

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…