Ves al contingut principal

cercle

un peix que es mossega la cua

Comentaris

fada ha dit…
Ja sé que no té res a veure, però m'has fet pensar en una bona cua de rap feta a l'all cremat, com la fem a Vilanova. Ummmm! Fa massa que ho faig. I t'asseguro que la mossegues ben de gust. I per tancar el cercle, unes bones postres! Bona nit!
Striper ha dit…
Doncs aquest potser soc jo també sempre en cercles.
estrip ha dit…
FADA, una cua de rap a l'all cremat amb un toc màgic! és molt aviat però ja em ve la salivera.

STRIPER, ets un peix que es mossega la cua?
Delfica ha dit…
I si el cercle es trenca mossegant la cua d'altri ?? ;-P. Gràcies per la visita estrip, original el teu bloc. M'hi aniré passant.
Salutacions.
elur ha dit…
goita! ahir et vaig trobar, no era al final de cap mapa del tresor, ni en un carrer, ni... ahir vaig trobar un estrip als pantalons que no sabia que hi era!

;)
Nuri ha dit…
Estrip, l'enllaç m'adreça als comentaris del post anterior.
estrip ha dit…
així elur has passejat l'estrip per tot Girona sense saber-ho eh!

nuri, un peix que es mossega la cua!
Daina ha dit…
merda de cercles dels quals costa tant sortir...
Lu ha dit…
ñam, ñam...
i està bona???
estrip ha dit…
benvingudes lu i delfica. Potser si, que es trenca mossegan la cua d'altri.

DAINA, a vegades a vegades.
elur ha dit…
d'això... avui t'he trobat en la segona definició de l'11 horitzontal del Màrius... Nissaga sense cap estrip.
estrip ha dit…
doncs li hauré de demanar drets d'imatge a en Màrius. :)))
menta fresca ha dit…
aquesta imatge em sona i no es fàcil "desfer la quadratura del cercle" si? ;)
labruixoleta ha dit…
lo bo és que el peix pot mossegar-se la cua i formar un cercle, però tb pot deixar de fer-ho, canviar de forma i seguir nedant.

M'agraden els canvis. I no m'agrada gens el peix (i menys aquells de pinta asquerosa que te'ls serveixen mossegant-se la cua, ecs!)

Bona nit :-)
Núr ha dit…
senyor estrip, sou un bon marejaire!
AINA ha dit…
un peix que es mosega la cua.. un cercle. dificil a voltes sortir d´un cercle viciós.. res, que m´has fet pensar... amb tant sols una frase.

salut

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…