Els éssers humans davant d’una situació de risc o amenaça estan programats per passar a un estat de supervivència. Aquest estat es pot manifestar en dues accions, o be córrer, fugir o bé paralitzar-te. En un documental de la televisió d’aquests que tothom mira posaven l’exemple d’una persona que creua un carrer quan de sobte passa un cotxe i veu que el té massa prop i pot córrer perill, accelera el seu pas o córrer fins a sortir de la situació d’estrès. Si aquí s’hagués manifestat l’actitud de immobilitzar-se doncs el final seria un desastre, però en aquest cas la solució és bona. També ens podem imaginar si ens intenten atracar, o bé correm o bé ens paralitzem, en aquest cas és difícil saber quina és la solució millor.
Aleshores, seguint amb el tema, però canviant de terreny, es veu que hi ha homes que davant d’una dona, físicament impressionant (poden ser altres característiques però acostuma ser aquesta la més freqüent), i davant d’un abordatge d’aquesta, o bé surten corrents o bé es paralitzen. Això vol dir que aquesta ha suposat una amenaça per ells? A algunes noies també els passa, però em sembla que acostumen més a paralitzar-se que a sortir corrents, curiós...
Aleshores, seguint amb el tema, però canviant de terreny, es veu que hi ha homes que davant d’una dona, físicament impressionant (poden ser altres característiques però acostuma ser aquesta la més freqüent), i davant d’un abordatge d’aquesta, o bé surten corrents o bé es paralitzen. Això vol dir que aquesta ha suposat una amenaça per ells? A algunes noies també els passa, però em sembla que acostumen més a paralitzar-se que a sortir corrents, curiós...
7 comentaris:
Això podria respondre més a por al fracàs que no pas a que suposi una amenaça. Però ben mirat, també ho pots interpretar com una amenaça cap a l'autoestima o cap a la confiança en un mateix.
Bé es curios i suposo que deu tenir la seva explicació jo crec que passat el impacte momentani es capac de reaccionar no fuig.
també diuen que davant una situació d'amenaça, i com estem "programats" per sortir corrents, el cos es prepara per a la carrera: el cor va més ràpid per portar sang als músculs, respires més depressa per tenir prou oxígen, sues per baixar la temperatura del cos, es tensa la musculatura per tenir bon to múscular durant la carrera, etc...
Per tant, davant una persona que t'impressiona tant, et pots quedar paralitzat/ada i a sobre començar a notar tot de coses per dins el teu cos. I llavors encara t'estresses més...
...serà qüestió de sortir corrents... tot i que aleshores potser li baixa l'"autoestima" a l'altre/a... :-SS
Segurament m'equivoco, però vist lo vist, viscut lo viscut (que ja sé que no és gaire, que sóc molt jove encara), fa temps que he arribat a una conclusió i, què vols que et digui però me l'han confirmada vàries vegades, els homes sou covards de mena (potser no tots, però sí la gran majoria).
(au, i em quedo tan ampla :P)
depèn qui se t'acosti i de la confiança no?? aix...
molt ben vist, jo em paralitzo absolutament jaja però de sortir corrents, res. Sí que és veritat que hi ha gent que respòn allunyant-se, però no sé fins a quin punt els qui ho fan són majoritàriament homes, de totes maneres, és un tema interessant.
Petonets!
xexu, això sembla coherent.
striper, potser això també.
bruixoleta, ostres si pobre.
elur, és posible! si es pressuposa que és l'home qui ha de ser el valent.
instints, tot depèn, com la cançó.
tals, si et paralitzes no t'escapes.
Publica un comentari a l'entrada