Ves al contingut principal

correm-hi tots

Els éssers humans davant d’una situació de risc o amenaça estan programats per passar a un estat de supervivència. Aquest estat es pot manifestar en dues accions, o be córrer, fugir o bé paralitzar-te. En un documental de la televisió d’aquests que tothom mira posaven l’exemple d’una persona que creua un carrer quan de sobte passa un cotxe i veu que el té massa prop i pot córrer perill, accelera el seu pas o córrer fins a sortir de la situació d’estrès. Si aquí s’hagués manifestat l’actitud de immobilitzar-se doncs el final seria un desastre, però en aquest cas la solució és bona. També ens podem imaginar si ens intenten atracar, o bé correm o bé ens paralitzem, en aquest cas és difícil saber quina és la solució millor.

Aleshores, seguint amb el tema, però canviant de terreny, es veu que hi ha homes que davant d’una dona, físicament impressionant (poden ser altres característiques però acostuma ser aquesta la més freqüent), i davant d’un abordatge d’aquesta, o bé surten corrents o bé es paralitzen. Això vol dir que aquesta ha suposat una amenaça per ells? A algunes noies també els passa, però em sembla que acostumen més a paralitzar-se que a sortir corrents, curiós...

Comentaris

XeXu ha dit…
Això podria respondre més a por al fracàs que no pas a que suposi una amenaça. Però ben mirat, també ho pots interpretar com una amenaça cap a l'autoestima o cap a la confiança en un mateix.
Striper ha dit…
Bé es curios i suposo que deu tenir la seva explicació jo crec que passat el impacte momentani es capac de reaccionar no fuig.
labruixoleta ha dit…
també diuen que davant una situació d'amenaça, i com estem "programats" per sortir corrents, el cos es prepara per a la carrera: el cor va més ràpid per portar sang als músculs, respires més depressa per tenir prou oxígen, sues per baixar la temperatura del cos, es tensa la musculatura per tenir bon to múscular durant la carrera, etc...

Per tant, davant una persona que t'impressiona tant, et pots quedar paralitzat/ada i a sobre començar a notar tot de coses per dins el teu cos. I llavors encara t'estresses més...

...serà qüestió de sortir corrents... tot i que aleshores potser li baixa l'"autoestima" a l'altre/a... :-SS
elur ha dit…
Segurament m'equivoco, però vist lo vist, viscut lo viscut (que ja sé que no és gaire, que sóc molt jove encara), fa temps que he arribat a una conclusió i, què vols que et digui però me l'han confirmada vàries vegades, els homes sou covards de mena (potser no tots, però sí la gran majoria).

(au, i em quedo tan ampla :P)
instints ha dit…
depèn qui se t'acosti i de la confiança no?? aix...
Tals ha dit…
molt ben vist, jo em paralitzo absolutament jaja però de sortir corrents, res. Sí que és veritat que hi ha gent que respòn allunyant-se, però no sé fins a quin punt els qui ho fan són majoritàriament homes, de totes maneres, és un tema interessant.
Petonets!
estrip ha dit…
xexu, això sembla coherent.

striper, potser això també.

bruixoleta, ostres si pobre.

elur, és posible! si es pressuposa que és l'home qui ha de ser el valent.

instints, tot depèn, com la cançó.

tals, si et paralitzes no t'escapes.

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...