Ves al contingut principal

pedra i enciams

Dues noies a la platja sota els núvols amb dues tovalloles, una per la sorra i una altre pel fred. Una nena que persegueix un ocell, i un nen que li explica un conte a l’estàtua de Carl Faust. Les barques de pesca amarrades, no hi ha peix, però la olor hi és. Al banc d’en Si No Fos, fa temps que no hi seu ningú, una casa en venda i una de lloguer. Una bicicleta vella rovellada de sal, i a dalt, els cuiners i els cambrers fan l’aperitiu mentre esperen que entrin els clients. Pedrega al sud i a l’AP-7, no hi ha guerra d’enciams, només, que no n’hi han.

Comentaris

XeXu ha dit…
Ni a l'AP7 ni a les botigues, que aquest matí he vist imatges a la tele i sembla que anem a passar una guerra.
Striper ha dit…
Ni enciams ni res en lloc , nomes mala hostia i desencis.
elur ha dit…
Veig que el banc de Si No Fos té sucursals a tots els pobles.
Myt ha dit…
Ai estrip, amb aquest panorama més més ens val enfocar la vista mar endins impregnant-nos bé de la seva bellesa i sobretot: respirar, respirar molt, molt profundament per tal que no ens envaeixi l'angoixa per com van les coses...

Una abraçada
Eva ha dit…
m'ha sorprès veure escrit ap-7 en un text tan bucòlic.....
molt bonic!

i sí,t ens raó, les balances seràn un engany segur...
Anònim ha dit…
m'he teletransportat per un moment en una d'aquestes DESCRIPCIONS (perquè són en majúscula eh?)
Anònim ha dit…
A mi una companya de la feina em va explicar que havia preguntat als del súper: «Què passa? Que no arriben els camions?» I els del súper li van dir: «D'arribar-ne, sí, que n'arriben! El problema és que de seguida ve la gent a buidar els prestatges!»
Aquesta paranoia em fa por! La gent està ben sonada! Si fins i tot m'explicava que la gent es robava el menjar dels carros!!!

Per cert... Les tovalloles no protgeixen del fred! Per a això cal una bona manta!
estrip ha dit…
si si hi han sucursals de'n SiNoFos a molts llocs eh, ELUR.

Nur, potser per internet els enciams es poden comprar, no?

respirar, respirar... merci myt
estrip ha dit…
merci Daina i Eva pels elogis.

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...