Ves al contingut principal

de cara a la paret



Castigat uns dies de cara a la paret...





(però no t'hi enfilis eh!)

Comentaris

elur ha dit…
i ja te'n podràs estar?
Striper ha dit…
A mi de petit els clretians em castigaven aixi i amb les mans esteses.
Delfica ha dit…
de cop he vist una sargantana trepadora...
XeXu ha dit…
Ni enfilar-me puc? I un llibre, que el podria agafar?
Vier ha dit…
Uns dies!? Nano, hauràs de vigilar que no t'ataquin per darrere :P
daina ha dit…
jo m'hi enfilaria, segur...
menta fresca ha dit…
ei que t'han dit que no i tu ja tens la mà a punt, fixat, fixat....però uns dies no es molt?
fada ha dit…
Sempre pots aprofitar per admirar les vetes de la roca, els colors de la pedra, les seves formes capricioses... Si el mestre ho sap, ja no li fa tanta gràcia castigar-te;)
labruixoleta ha dit…
va, segur que tu t'hi acabes enfilant i el càstig a fer punyetes! Espero que et diverteixis!
Zenit R.A.M. ha dit…
Quantes coses inspiren una simple paret.
Jordi Casanovas ha dit…
així va començar tot plegat i ara no sap baixar...
Núr ha dit…
i què has fet perquè et castiguin??? si vols agafo una cadira i m'assec una estona al teu costat per donar-te suport moral! tot i que també acompanyaria la déjà vie, si ens deixes pintar-la! :D
Lu ha dit…
castigat com un nen... per què???
estrip ha dit…
s'ha acabat el estar de cara la paret!

ELUR, no me n'he pogut estar.
STRIPER, que deus els perdoni, doncs.
DELFICA, aquestes si que trepen bé.
XEXU, un llibre i tant!
VIER, si. amb ulls a l'esquena si.
DAINA, ah si? ens hi poden enfilar junts doncs.
MENTA, és millor uns dies, així tens més temps per pensar.
FADA, la roca és preciosa. Això faré.
BRUIXOLETA, com ho saps. merci.
DEJA VIE i NUR, i us podeu embrutar tot el que vulgueu.
ZENIT, inspiren, sembla mentida.
JORDI, doncs a llençar-se.
elur ha dit…
ja deia jo...
Tals ha dit…
Jo no m'hi enfilaré pas, que em fan por les alçades ^^
Petonets!
Núr ha dit…
hehehe! Ara només cal una bona tria de colors! :)

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…