Ves al contingut principal

veïns

L’esgarrapacristos de la veïna del tercer només sap que cridar, acabada de llevar. L’esgarriacries del primer ja torna a criticar els treballs de restauració, que si la paret de l’escala ha quedat de color de goscomfuig. I el músic retirat del àtic ja no toca el piano perquè se li ha espatllat, però ara escolta en Pavarotti a tot drap. I els veïns de Barcelona que quan venen al seu piset de cinquanta metres quadrats els hi diuen al altres veïns, que se’n va a la torre de la costa, se’n van ara, a la platja amb la parella del quart, la qual, ell és jueu i ella catòlica apostòlica i romana, ella el té enganyat a ell i va batejar el seu fill David d’estranquis quan ell era de viatge per la feina. I finalment els falsos monjos budistes s’han descobert quan s’han endut a dormir dues aficionades txeques abatudes després que el seu equip hagi quedat eliminat de l’eurocopa.

Comentaris

labruixoleta ha dit…
jajajja! com està el pati!! ara vinc de ca la núr que tb està que trina amb els veïns.

Veig que arriba la calor i hi ha massa finestres obertes...
estrip ha dit…
si si jo també en vinc i m'ha fet gràcia la coincidència jeje!
Striper ha dit…
I amb tanta fauna no tens cap veina que estigui bona i es passeigui en calces per l'escala.
elur ha dit…
Ostres, la veïna cridanera és un clàssic... jo en tenia unes que sempre parlaven i/o discutien a crits pel pati de llums, i elles mateixes posaven música a tot drap, si és que se'n podia dir música. Qui posava el Pavarotti per contra-atacar era jo :P

Se'n podria fer un estudi ben interessant de la fauna veïnal.
Anònim ha dit…
...jo no sé si els meus veïns s'assemblen gaire als que tu descrius, prò et ben juro que cadascun té les seves coses! La pitjor de totes? La veïna del 4t-2a! Té una dèria per cridar els dissabtes a primera hora del matí... Qui la va parir!

Petons, bunik!
Déjà vie ha dit…
renoi quina colla de veïns!! i una escapadeta uns dies es podria montar?
XeXu ha dit…
I tot això a la teva mateixa escala? Carai, déu n'hi do, ara m'has recordat un post de la Boira de fa molt de temps, que parlava dels veïns de la seva escala. Mira que els meus són força normalets.
instints ha dit…
quin mal de cap!!! Quina angoixamenta!!! Jo estic de sort, de moment, tinc uns veïns "sans"...
fada ha dit…
He rigut molt i no he pogut evitar de pensar en el 13 Rue del Percebe. Algú se'n recorda?
estrip ha dit…
xexu, com diu la fada 13 Rue del Percebe, i tant.

instints, sort que no paro gaire per casa.

fada, si si eren bons aquests dibuixos.
Striper ha dit…
passa per casa meva hinha una cosa per tu.
Myt ha dit…
Hahaha m'has fet riure estrip! :-)

He recordat uns veïns que vaig tenir que sofrir durant força temps fins que varen dir que marxaven a una casa aïllada (per sort de uns possibles nous veïns). Es barallaven dia sí, dia també i les reconciliacions eren espectaculars i duraven hores i hores! (el capçal del seu llit donava a la paret del meu i no vegis com tremolava tot)

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...