Ves al contingut principal

fer tat

Tinc els dits gastats de tant palpar la realitat,
d'aquesta esperança que trepitjo
d'aquesta vida que desitjo,
que em deixa senyals enverinats

Tinc els dits gastats de tant palpar la veritat,
d'aquesta pluja radioactiva
d'aquesta substància additiva,
juguem a fer-nos tat!

Comentaris

Rita ha dit…
Taaaaaaaaaaaaattttttttttttttttt!!!!!!!!!!
Petons, maco!
elur ha dit…
És molt bonic EStrip, molt!

"papus?.... Taaaaaaaaaaat!"

;)
Striper ha dit…
SHHSSSSS TAT!!!!!! no aqui no al darrere TAT!!!!!
Eva ha dit…
i lo bé que s'ho passen els petits jugant a tat....si és que és un gran joc!
labruixoleta ha dit…
el joc, ara que he llegit la definició que hi tens linkada... "Guaitar o deixar veure de sobte la cara que hom tenia amagada"... en el món dels blogs, hi juguem poc al "tat" i sovint deixem la cara amagada darrea la mà ;-)

el poema està molt bé!!
Anònim ha dit…
potser semblarà una tonteria, però no puc evitar posar els dits al damunt dels de la foto... i "hasta" em fa vergonya dir-ho i tot...
Jo Mateixa ha dit…
No deu ser molt complicat escriure al bloc amb guants verds, o si??

O es que poder acabem de descobrir la teva segona identitat???

:-P
estrip ha dit…
RITA, gràcies un tat amb petons inclosos.

merci ELUR, papus per tu!

STRIPER, qui sóc? ets l'striper.

i tant EVA. ara hi juguem sense adonar-nos.

bona comparació BRUIXOLETA, descobreix-te doncs!! ttaat!!! merci.

ANÒNIM = tat? o vergonya = tat? encaixen?

JO MATEIXA, només la segona.
LLuNa ha dit…
Molt bonic. De vegades hauríem d'aprendre a jugar més oi? Petó!
Anònim ha dit…
Anòmina = taaaat
Vergoya = tat interrogatiu :P
Encaixen, sí :)
elur ha dit…
d'això... defineix papus ;)
Déjà vie ha dit…
cuasi em crec q eren dits. ;)
menta fresca ha dit…
dons jo tot i l'edat que tinc, encara m'agrada de jugar-hi....tat? no a l'altre costat, tat? ara siiii, ;-)
Delfica ha dit…
El tat!!! quin joc fantàstic... és quasi instintiu... la màscara pallassa que tots duem a dins. Era el teu trajo de Hulk domèstic aquest???
Salutacions ;-P
Nuri ha dit…
Jo no se com se juga al Tat. Es com el Teto??
Anònim ha dit…
mmm... jo em sembla que feia «cu-cuuuu?», prò com que sóm a casa teva, jugarem al tat!

Tat!!! que t'he vist!

Trepitgem l'esperança i desitgem la vida... mmmm...
estrip ha dit…
ditades DEJA VIE.

MENTA, darrera les fulles eh!

jeje, DELFICA, és la segona pell!

NURI, pse pse!

cu-cuuu? això no ho sabia, ja passaré a fer cu-cuuu, NUR.

ELUR, papus? ja et buscaré la cançó si de cas!
elur ha dit…
L'autor ha eliminat aquest comentari.

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...