Tinc els dits gastats de tant palpar la realitat,d'aquesta esperança que trepitjo
d'aquesta vida que desitjo,
que em deixa senyals enverinats
Tinc els dits gastats de tant palpar la veritat,
d'aquesta pluja radioactiva
d'aquesta substància additiva,
juguem a fer-nos tat!
d'aquesta vida que desitjo,
que em deixa senyals enverinats
Tinc els dits gastats de tant palpar la veritat,
d'aquesta pluja radioactiva
d'aquesta substància additiva,
juguem a fer-nos tat!
18 comentaris:
Taaaaaaaaaaaaattttttttttttttttt!!!!!!!!!!
Petons, maco!
És molt bonic EStrip, molt!
"papus?.... Taaaaaaaaaaat!"
;)
SHHSSSSS TAT!!!!!! no aqui no al darrere TAT!!!!!
i lo bé que s'ho passen els petits jugant a tat....si és que és un gran joc!
el joc, ara que he llegit la definició que hi tens linkada... "Guaitar o deixar veure de sobte la cara que hom tenia amagada"... en el món dels blogs, hi juguem poc al "tat" i sovint deixem la cara amagada darrea la mà ;-)
el poema està molt bé!!
potser semblarà una tonteria, però no puc evitar posar els dits al damunt dels de la foto... i "hasta" em fa vergonya dir-ho i tot...
No deu ser molt complicat escriure al bloc amb guants verds, o si??
O es que poder acabem de descobrir la teva segona identitat???
:-P
RITA, gràcies un tat amb petons inclosos.
merci ELUR, papus per tu!
STRIPER, qui sóc? ets l'striper.
i tant EVA. ara hi juguem sense adonar-nos.
bona comparació BRUIXOLETA, descobreix-te doncs!! ttaat!!! merci.
ANÒNIM = tat? o vergonya = tat? encaixen?
JO MATEIXA, només la segona.
Molt bonic. De vegades hauríem d'aprendre a jugar més oi? Petó!
Anòmina = taaaat
Vergoya = tat interrogatiu :P
Encaixen, sí :)
d'això... defineix papus ;)
cuasi em crec q eren dits. ;)
dons jo tot i l'edat que tinc, encara m'agrada de jugar-hi....tat? no a l'altre costat, tat? ara siiii, ;-)
El tat!!! quin joc fantàstic... és quasi instintiu... la màscara pallassa que tots duem a dins. Era el teu trajo de Hulk domèstic aquest???
Salutacions ;-P
Jo no se com se juga al Tat. Es com el Teto??
mmm... jo em sembla que feia «cu-cuuuu?», prò com que sóm a casa teva, jugarem al tat!
Tat!!! que t'he vist!
Trepitgem l'esperança i desitgem la vida... mmmm...
ditades DEJA VIE.
MENTA, darrera les fulles eh!
jeje, DELFICA, és la segona pell!
NURI, pse pse!
cu-cuuu? això no ho sabia, ja passaré a fer cu-cuuu, NUR.
ELUR, papus? ja et buscaré la cançó si de cas!
Publica un comentari a l'entrada