Quant tenia un any duia bolquers, amb deu pantalons texans de campana, amb vint pantalons amb butxaques per tot arreu i amb trenta començo a adonar-me’n que si sempre ens els acabem baixant no importa quins porti.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
Sona i ressona el piano : Posant lentament els dits sobre les tecles, i en ordre, sona així: Primer el polze resseguint la línia de la v...
-
Les primeres 23 paraules dels meus llibres de Sant Jordi són: “El telèfon ha sonat. Un to. Dos tons. << ¿S'hi pot posar algú? &...
15 comentaris:
sembla que em tingut un mal dia...oi?
Importa no baixar-se'ls. No et conec però no fas pinta de ser dels que se'ls baixa sovint. Segur que tens un bon cinturó que et manté ferm.
Texans de campana i pantalons de butxaques jo encara els porto als 30 (bolquers no eh!). M'he quedat antiquada?
Boníssim el comentari! Hi ha dies que és igual com siguin, si acabes igual. Espero que no sigui res i te'ls hagis pogut apujar de seguida, que deuen ser cars els que portes ara.
Ja tens rao i amb els pantalons abaixats som molt vulnerables.
Si, sobretot depen de qui tinguis darrera.
Molt bona entrada, estrip.
La qüestió està en baixar-se'ls amb gràcia i amb dignitat, no?
També pot ser una visió molt suggerent i mostrar coses inimaginables.
tu baixa-te'ls si convé, però sempre amb el cap ben alt!!!
jeje, petons!!! i merci pels comentaris!!!
no és res jordi, no és res.
bruixoleta. ara es porta tot. Fins i tot si anéssim amb bolquers no ens dirien res. Trauriem una nova moda, segur.
xexu, merci. res de cars els que porto ara.
estriper, i tant, i sensibles.
nuri, si si, el darrera s'ha de vigilar.
això si elur, amb gràcia, que si no!
plugim, per imaginació que no falti.
merci, instints, el cap ben alt i mirant de reüll.
A vegades, ens toca abaixar-nos els pantalons i, d'altres, apujar-nos les faldilles!
Somriures, bunik!
bon cap de setmana i no perdis els pantalons si és que tu no ho vols ;)
mentre només et façin abaixar els pantalons, rai!
nur, si ens posem d'acord i tots alhora cap problema!
merci elur
menta fresca, i tant si rai!
aix... qui tingués el teu do de paraula i resposta ingeniosa! em fas una enveja... :)
Publica un comentari a l'entrada