Ves al contingut principal

eslògan

Quant tenia un any duia bolquers, amb deu pantalons texans de campana, amb vint pantalons amb butxaques per tot arreu i amb trenta començo a adonar-me’n que si sempre ens els acabem baixant no importa quins porti.

Comentaris

Jordi Casanovas ha dit…
sembla que em tingut un mal dia...oi?
labruixoleta ha dit…
Importa no baixar-se'ls. No et conec però no fas pinta de ser dels que se'ls baixa sovint. Segur que tens un bon cinturó que et manté ferm.

Texans de campana i pantalons de butxaques jo encara els porto als 30 (bolquers no eh!). M'he quedat antiquada?
XeXu ha dit…
Boníssim el comentari! Hi ha dies que és igual com siguin, si acabes igual. Espero que no sigui res i te'ls hagis pogut apujar de seguida, que deuen ser cars els que portes ara.
Striper ha dit…
Ja tens rao i amb els pantalons abaixats som molt vulnerables.
Nuri ha dit…
Si, sobretot depen de qui tinguis darrera.

Molt bona entrada, estrip.
elur ha dit…
La qüestió està en baixar-se'ls amb gràcia i amb dignitat, no?
plugim constant ha dit…
També pot ser una visió molt suggerent i mostrar coses inimaginables.
instints ha dit…
tu baixa-te'ls si convé, però sempre amb el cap ben alt!!!

jeje, petons!!! i merci pels comentaris!!!
estrip ha dit…
no és res jordi, no és res.

bruixoleta. ara es porta tot. Fins i tot si anéssim amb bolquers no ens dirien res. Trauriem una nova moda, segur.
estrip ha dit…
xexu, merci. res de cars els que porto ara.

estriper, i tant, i sensibles.

nuri, si si, el darrera s'ha de vigilar.

això si elur, amb gràcia, que si no!

plugim, per imaginació que no falti.

merci, instints, el cap ben alt i mirant de reüll.
Anònim ha dit…
A vegades, ens toca abaixar-nos els pantalons i, d'altres, apujar-nos les faldilles!

Somriures, bunik!
elur ha dit…
bon cap de setmana i no perdis els pantalons si és que tu no ho vols ;)
menta fresca ha dit…
mentre només et façin abaixar els pantalons, rai!
estrip ha dit…
nur, si ens posem d'acord i tots alhora cap problema!


merci elur


menta fresca, i tant si rai!
Anònim ha dit…
aix... qui tingués el teu do de paraula i resposta ingeniosa! em fas una enveja... :)

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...