dilluns, 30 de juny de 2008

fado















Caminant a ombra de fado,
per la ciutat antiga
bressol de ciències i de lletres,
el Sol és química pura
i els estels,
poetesses que em miren.

15 comentaris:

elur ha dit...

ummmm... els fados... em creuràs si et dic que tot ahir vaig estar escoltant fados?


un post deliciós.

estrip ha dit...

i tant que et crec!
jo els vaig escoltar també i en directe en una tasquinha,

Rita ha dit...

A l'Alfama? Ummmm tot un plaer...
Gaudeix-los molt!

Striper ha dit...

Nen i alguna Portuguesa ben morena.

Jordi Casanovas ha dit...

i t'inspiren i tot...

labruixoleta ha dit...

així era portugal... en vas tenir ben intrigats. Un lloc molt bonic envoltat de nostàlgia, com els fados.

((((...que això ja ho havia escrit i esborrat, però sóc molt curiosa i ho torno a escriure......que lo de ser millor és per tenir un mes de vacances???....bé, que no cal que contestis, però ho havia de preguntar que em vaig quedar amb algunes intrigues, i avui només n'he resolt una: la del destí))))))

bona nit!

Jordi Moreno ha dit...

jeje, aquest any vaig anar un dia a la tarda a un bar que el tenia un portuguès i el paio s'emocionava amb els fados. Tenia allò, com se diu? Saudade?

estrip ha dit...

rita, Coimbra.
striper, moltes i ben morenes!
jc, si es pot dir així.
bruixoleta, era portugal, si.
jordi moreno, si senyor, saudade. Diuen els portuguesos que aquesta paraula no té traducció a cap idioma.

Nuri ha dit...

Bon punk portuguès, també!

Jesús M. Tibau ha dit...

els carrers estrets de la part antiga de les ciutats és un dels millors records que m'emporto dels viatges

Myt ha dit...

Mmmm quins records m'ha evocat la imatge d'aquests carrers enfilats :-)

Una de les ciutats que no em faria res tornar a visitar...

labruixoleta ha dit...

(((no sé per què vaig preguntar res, si ja sabia que no em diries ni pio...aquí, al final, ja ens nem coneixent tots :-P)))

Tals ha dit...

Llegir qualsevol filòsof en qualsevol moment pot ajudar. Ara bé, Nietzsche a vegades sembla aprlar-te directament, sense embuts, tot i que sempre la seva narrativa sigui una metàfora contínua. Davant els embolics, sempre va bé una mica de pensament del bo ^^

estrip ha dit...

bruixoleta, jeje, així és més bonic tot.

tals, pensament del bo! per exemple Salvat-Papasseït?

Delfica ha dit...

Portugal.. quina meravella. I la calorosa Lisboa amb la marinadeta Tejo amunt... Et recomano Requiem d'Antonio Tabucchi, un dia a la Lisboa de Pessoa i tarda surrealista al cementiri Dos Prazeres.
Bones vacances!!