Ves al contingut principal

fado















Caminant a ombra de fado,
per la ciutat antiga
bressol de ciències i de lletres,
el Sol és química pura
i els estels,
poetesses que em miren.

Comentaris

elur ha dit…
ummmm... els fados... em creuràs si et dic que tot ahir vaig estar escoltant fados?


un post deliciós.
estrip ha dit…
i tant que et crec!
jo els vaig escoltar també i en directe en una tasquinha,
Rita ha dit…
A l'Alfama? Ummmm tot un plaer...
Gaudeix-los molt!
Striper ha dit…
Nen i alguna Portuguesa ben morena.
Jordi Casanovas ha dit…
i t'inspiren i tot...
labruixoleta ha dit…
així era portugal... en vas tenir ben intrigats. Un lloc molt bonic envoltat de nostàlgia, com els fados.

((((...que això ja ho havia escrit i esborrat, però sóc molt curiosa i ho torno a escriure......que lo de ser millor és per tenir un mes de vacances???....bé, que no cal que contestis, però ho havia de preguntar que em vaig quedar amb algunes intrigues, i avui només n'he resolt una: la del destí))))))

bona nit!
Jordi Moreno ha dit…
jeje, aquest any vaig anar un dia a la tarda a un bar que el tenia un portuguès i el paio s'emocionava amb els fados. Tenia allò, com se diu? Saudade?
estrip ha dit…
rita, Coimbra.
striper, moltes i ben morenes!
jc, si es pot dir així.
bruixoleta, era portugal, si.
jordi moreno, si senyor, saudade. Diuen els portuguesos que aquesta paraula no té traducció a cap idioma.
Nuri ha dit…
Bon punk portuguès, també!
Jesús M. Tibau ha dit…
els carrers estrets de la part antiga de les ciutats és un dels millors records que m'emporto dels viatges
Myt ha dit…
Mmmm quins records m'ha evocat la imatge d'aquests carrers enfilats :-)

Una de les ciutats que no em faria res tornar a visitar...
labruixoleta ha dit…
(((no sé per què vaig preguntar res, si ja sabia que no em diries ni pio...aquí, al final, ja ens nem coneixent tots :-P)))
Tals ha dit…
Llegir qualsevol filòsof en qualsevol moment pot ajudar. Ara bé, Nietzsche a vegades sembla aprlar-te directament, sense embuts, tot i que sempre la seva narrativa sigui una metàfora contínua. Davant els embolics, sempre va bé una mica de pensament del bo ^^
estrip ha dit…
bruixoleta, jeje, així és més bonic tot.

tals, pensament del bo! per exemple Salvat-Papasseït?
Delfica ha dit…
Portugal.. quina meravella. I la calorosa Lisboa amb la marinadeta Tejo amunt... Et recomano Requiem d'Antonio Tabucchi, un dia a la Lisboa de Pessoa i tarda surrealista al cementiri Dos Prazeres.
Bones vacances!!

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…