Ves al contingut principal

resistència

No sé si existeix algun filòsof, en algun dels continents, en algun dels temps passats i presents, que expliqués perquè quan a un home li agrada una dona, si aquesta es resisteix la fa més interessant, fins a tal punt que aquest home es pot fabricar la seva realitat i viure d’unes expectatives falses. El mateix si el cas és al inrevés, és l’home qui es resisteix. En aquest cas però em fa l’efecte que tot passa amb més intensitat. El final de totes aquestes històries acostuma a ser ben diferent, si és l’home o la dona qui es resisteix. Elles acaben sortint-se amb la seva en més ocasions. Potser és veritat allò que diuen que les dones són més maquiavèliques? o és que ells son el sexe dèbil... o potser és que elles llegeixen la bíblia:

"Fes, en la mesura que puguis, tot allò que se’t presenti a fer, ja que en el món dels morts cap a on t’encamines no hi ha activitat ni comptes, no hi ha ciència ni saviesa."
Ecle 9:10

Comentaris

Rita ha dit…
Suposo que si ho preguntes a dones... et diran que us en sortiu més vosaltres.
Això sempre és en funció que com li hagi anat a cadascú...
Bona nit, bon capde i bona revetlla! :)
XeXu ha dit…
Ja tens raó que la seva resistència és més que la nostra, encara que elles et diran que no, que és el contrari, l'eterna guerra de sexes. Però el cert és que avui en dia cada cop tenim més proves que el que hem anat anomenant 'sexe dèbil', de dèbil no en té un pèl, i tant sols era una lamentable estratagema per veure si s'ho creien, però no ha funcionat. Tenen la paella pel mànec, però és que crec que el rival no està massa a l'alçada.
labruixoleta ha dit…
això que has escrit avui, o el que vas escriure a l'últim post, o en altres que has parlat de vergonyes o pors o persones que t'impressionen massa o....

doncs res, que m'agrada saber que no només em passa a mi (no dic que et passi a tu), tot i que no li passa a tothom.

Diria que no és cosa d'homes o dones. Em sembla que això és igual.

Eps!!! que jo he llegit la bíblia (bé, un troç), aquest me'l vaig saltar (catxis!)... el tindré present.

Una abraçada de persona a persona!
instints ha dit…
Jo el què sí que crec, és que les dones portem la paella pel mànec, sempre tenim l'última paraula i el què digui la dona, va a missa (en molts casos), i que l'home és més dèbil en el fons que la dona. Ja m'agradaria veure per exemple si l'home hagués de parir com ho passaria... jejeje.

No ho sé, hi ha còctels i còctels...
Striper ha dit…
vols dir que sempre s'ensurten amb la seva jo crec que totalment mai ho aconseguim ni homes ni dones.
elur ha dit…
Això surt a la bíblia?? i no ho han censurat?? veure per creure!!

Quan arribar a una fita requereix un esforç extra, una superació constant, fa que sigui sempre molt més interessant arribar-hi. Com aquell qui puja a una muntanya ;)

Maquiavèliques? uf... no pas.
Tals ha dit…
has dit maquiavèliques? uuuuiiiiii
si hem de ser maquiavèlics, siguem-ho tots. No, que jo sàpiga no hi ha cap filòsof que parli d'això, però potser sí que podem trobar algun psicòleg que ho analitzi jeje

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...