No sé si existeix algun filòsof, en algun dels continents, en algun dels temps passats i presents, que expliqués perquè quan a un home li agrada una dona, si aquesta es resisteix la fa més interessant, fins a tal punt que aquest home es pot fabricar la seva realitat i viure d’unes expectatives falses. El mateix si el cas és al inrevés, és l’home qui es resisteix. En aquest cas però em fa l’efecte que tot passa amb més intensitat. El final de totes aquestes històries acostuma a ser ben diferent, si és l’home o la dona qui es resisteix. Elles acaben sortint-se amb la seva en més ocasions. Potser és veritat allò que diuen que les dones són més maquiavèliques? o és que ells son el sexe dèbil... o potser és que elles llegeixen la bíblia:
"Fes, en la mesura que puguis, tot allò que se’t presenti a fer, ja que en el món dels morts cap a on t’encamines no hi ha activitat ni comptes, no hi ha ciència ni saviesa.
"Fes, en la mesura que puguis, tot allò que se’t presenti a fer, ja que en el món dels morts cap a on t’encamines no hi ha activitat ni comptes, no hi ha ciència ni saviesa.
Ecle 9:10
7 comentaris:
Suposo que si ho preguntes a dones... et diran que us en sortiu més vosaltres.
Això sempre és en funció que com li hagi anat a cadascú...
Bona nit, bon capde i bona revetlla! :)
Ja tens raó que la seva resistència és més que la nostra, encara que elles et diran que no, que és el contrari, l'eterna guerra de sexes. Però el cert és que avui en dia cada cop tenim més proves que el que hem anat anomenant 'sexe dèbil', de dèbil no en té un pèl, i tant sols era una lamentable estratagema per veure si s'ho creien, però no ha funcionat. Tenen la paella pel mànec, però és que crec que el rival no està massa a l'alçada.
això que has escrit avui, o el que vas escriure a l'últim post, o en altres que has parlat de vergonyes o pors o persones que t'impressionen massa o....
doncs res, que m'agrada saber que no només em passa a mi (no dic que et passi a tu), tot i que no li passa a tothom.
Diria que no és cosa d'homes o dones. Em sembla que això és igual.
Eps!!! que jo he llegit la bíblia (bé, un troç), aquest me'l vaig saltar (catxis!)... el tindré present.
Una abraçada de persona a persona!
Jo el què sí que crec, és que les dones portem la paella pel mànec, sempre tenim l'última paraula i el què digui la dona, va a missa (en molts casos), i que l'home és més dèbil en el fons que la dona. Ja m'agradaria veure per exemple si l'home hagués de parir com ho passaria... jejeje.
No ho sé, hi ha còctels i còctels...
vols dir que sempre s'ensurten amb la seva jo crec que totalment mai ho aconseguim ni homes ni dones.
Això surt a la bíblia?? i no ho han censurat?? veure per creure!!
Quan arribar a una fita requereix un esforç extra, una superació constant, fa que sigui sempre molt més interessant arribar-hi. Com aquell qui puja a una muntanya ;)
Maquiavèliques? uf... no pas.
has dit maquiavèliques? uuuuiiiiii
si hem de ser maquiavèlics, siguem-ho tots. No, que jo sàpiga no hi ha cap filòsof que parli d'això, però potser sí que podem trobar algun psicòleg que ho analitzi jeje
Publica un comentari a l'entrada