divendres, 13 de juny de 2008

samurai

L’espasa curta o himagatana que et surt amagant la fulla entre la cintura, la katana que ostentes a un costat i aquesta armadura que et protegeix. A sobre aquesta lluent jaqueta, kataginu, i per sota aquest gastat hakama que tants conflictes ha sobreviscut. I aquest pentinat tan cuidat per l’ocasió, una ocasió que pot ser l’última com s’endevina d’aquesta mirada. I cobrint-te aquest cabell, el eboshi de seda negra que et dona aquesta altitud, aquest orgull guerrer.

Ara, amb vuitanta anys complerts, amb aquesta roba blanca, amb aquest caminar poc rectilini fruit del càncer, continues lluitant, voltant per tot el món. Aprenent de tothom amb la mateixa mirada, els mateixos ideals però en contextos diferents. El nostre mal és dins i quan no ho sabem lluitem entre nosaltres creient que el mal es fora. Tu ja ho has après i malauradament pocs son els que t’escolten.

7 comentaris:

labruixoleta ha dit...

escolto. Procuraré no oblidar-ho

Tens la virtut d'explicar en poques paraules coses intenses i interessants.

Bona nit estrip!

Striper ha dit...

Amb bones paraules has descrit un lluita a la vida amb batalles guanyedes i d'altres per guanyar.

XeXu ha dit...

Ben cert que ens hauríem de mirar a nosaltres mateixos abans de culpar el nostre exterior, però és difícil de fer, poca gent ho fa.

Myt ha dit...

Bonica descripció del samurai, estrip!

Mestre i aprenent, el samurai sempre pren la responsabilitat d'ell mateix, de les seves accions i de les seves experiències, no en fa mai culpables als altres. Segur que la seva lluita fins el darrer dia, el seuSHUGYO no caurà del tot en sac buit.

Arigato per les teves paraules :-)

Jo Mateixa ha dit...

Esta clar que es un lluitador de la vida, no?

mossèn ha dit...

curiós ... salut

estrip ha dit...

gràcies.