Tot i que anunciaven pluja, fa un sol que més que trencar les pedres, trenca la rutina. Després d’encetar el cereals, torrar el pa, esprémer les taronges i llimones, i prendre el cafè amb sucre moreno, s’ha d’anar a netejar el cotxe, que fa olor de viatge. A la gasolinera, tothom fa cua per omplir el dipòsit, ara sembla que tots ells siguin els que han de fer el viatge mentre jo ja n’he tornat. Li trec la pols amb el drap humit però no el puc aspirar perquè la màquina aspiradora se’m cruspeix l’euro. O bé també fa vaga o bé li falta aire com a tots els que fan cua mentre aguanten la calor.
Hem passat de l’aigua a la gasolina i del maons al pa i arròs, i per oblidar-ho agafo la tovallola i em capbusso a l’aigua de mar més calenta que la del riu. El Sol em pica a la barba de quatre dies i es torna més rossa. En aquesta època hi ha estirades aquelles persones que volen ser les primeres en tenir la pell morena i els estrangers que volen ser els primers en tenir la pell vermella. No sento noticies de meduses, però si de taurons i economistes. La veïna encara observa... ara diuen que està una mica boja, que s’hi ha tornat d’estar tant sola, però ella no omplirà el seu dipòsit, només s’ho mirarà
Hem passat de l’aigua a la gasolina i del maons al pa i arròs, i per oblidar-ho agafo la tovallola i em capbusso a l’aigua de mar més calenta que la del riu. El Sol em pica a la barba de quatre dies i es torna més rossa. En aquesta època hi ha estirades aquelles persones que volen ser les primeres en tenir la pell morena i els estrangers que volen ser els primers en tenir la pell vermella. No sento noticies de meduses, però si de taurons i economistes. La veïna encara observa... ara diuen que està una mica boja, que s’hi ha tornat d’estar tant sola, però ella no omplirà el seu dipòsit, només s’ho mirarà
9 comentaris:
Si de fet hi ha una nova especie de tauro el tauro preupujat menganomines.
Passem per una època de vaques-marines-primes.
Quina es l'olor de viatge?
mai m'ha agradat gaire fer de sargantana, suposo que perquè el sol mai m'ha fet gaire cas...
boja i sorda, que si no et va sentir ahir...
M'agrada com expliques coses tan quotidianes... Llegir-te és molt plaent. :)
noi, quin munt de sensacions en tant poc temps, he dubtat de la barreja de cítrics+cafè, he rigut amb l'aspiració de l'euro, t'he envejat a la platja, se m'ha posat la pell de gallina en llegir de taurons. I finalment he observat a la veïna observadora
La previsió del temps l'han encertat de ple... a Vilanova. Ha plogut un munt i a l'hora de sortir els nens de l'escola. Jo encara no m'he pogut estirar a prendre el sol a la platja i l'aigua del mar està molt freda. Calr que va molt bé per a la circulació de les cames, però una ja voldria donar-se una bona remullada. En fi, no perdrem l'esperança que l'estiu arribarà! Petons.
El sol sempre escalfa als mateixos. Igual que sempre cauen riuades a la mateixa gent. Però hauríem de saber que "quan surt el sol, surt per tothom... sense preguntes, ni privilegis"
Un petó :)
STRIPER, es veritat els podriem classificar per espècies a tota aquesta fauna eh!
ZENIT, ens hem de prémer el cinturó? Bé, ara ve l'estiu!
NURI, la olor de viatge, fa bona olor!
ELUR, així no et cremes, però et pots mullar!
gràcies, RITA
pell de gallina, BRUIXOLETA, caram!
FADA, no està freda, no!
LLUNA, i tant, això és important que hi hagi coses ingovernables, pels de sempre.
Publica un comentari a l'entrada