Ves al contingut principal

només s'ho mirarà

Tot i que anunciaven pluja, fa un sol que més que trencar les pedres, trenca la rutina. Després d’encetar el cereals, torrar el pa, esprémer les taronges i llimones, i prendre el cafè amb sucre moreno, s’ha d’anar a netejar el cotxe, que fa olor de viatge. A la gasolinera, tothom fa cua per omplir el dipòsit, ara sembla que tots ells siguin els que han de fer el viatge mentre jo ja n’he tornat. Li trec la pols amb el drap humit però no el puc aspirar perquè la màquina aspiradora se’m cruspeix l’euro. O bé també fa vaga o bé li falta aire com a tots els que fan cua mentre aguanten la calor.

Hem passat de l’aigua a la gasolina i del maons al pa i arròs, i per oblidar-ho agafo la tovallola i em capbusso a l’aigua de mar més calenta que la del riu. El Sol em pica a la barba de quatre dies i es torna més rossa. En aquesta època hi ha estirades aquelles persones que volen ser les primeres en tenir la pell morena i els estrangers que volen ser els primers en tenir la pell vermella. No sento noticies de meduses, però si de taurons i economistes. La veïna encara observa... ara diuen que està una mica boja, que s’hi ha tornat d’estar tant sola, però ella no omplirà el seu dipòsit, només s’ho mirarà

Comentaris

Striper ha dit…
Si de fet hi ha una nova especie de tauro el tauro preupujat menganomines.
Zenit R.A.M. ha dit…
Passem per una època de vaques-marines-primes.
Nuri ha dit…
Quina es l'olor de viatge?
elur ha dit…
mai m'ha agradat gaire fer de sargantana, suposo que perquè el sol mai m'ha fet gaire cas...

boja i sorda, que si no et va sentir ahir...
Rita ha dit…
M'agrada com expliques coses tan quotidianes... Llegir-te és molt plaent. :)
labruixoleta ha dit…
noi, quin munt de sensacions en tant poc temps, he dubtat de la barreja de cítrics+cafè, he rigut amb l'aspiració de l'euro, t'he envejat a la platja, se m'ha posat la pell de gallina en llegir de taurons. I finalment he observat a la veïna observadora
fada ha dit…
La previsió del temps l'han encertat de ple... a Vilanova. Ha plogut un munt i a l'hora de sortir els nens de l'escola. Jo encara no m'he pogut estirar a prendre el sol a la platja i l'aigua del mar està molt freda. Calr que va molt bé per a la circulació de les cames, però una ja voldria donar-se una bona remullada. En fi, no perdrem l'esperança que l'estiu arribarà! Petons.
LLuNa ha dit…
El sol sempre escalfa als mateixos. Igual que sempre cauen riuades a la mateixa gent. Però hauríem de saber que "quan surt el sol, surt per tothom... sense preguntes, ni privilegis"

Un petó :)
estrip ha dit…
STRIPER, es veritat els podriem classificar per espècies a tota aquesta fauna eh!
ZENIT, ens hem de prémer el cinturó? Bé, ara ve l'estiu!
NURI, la olor de viatge, fa bona olor!
ELUR, així no et cremes, però et pots mullar!
gràcies, RITA
pell de gallina, BRUIXOLETA, caram!
FADA, no està freda, no!
LLUNA, i tant, això és important que hi hagi coses ingovernables, pels de sempre.

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…