A les vuit el Sol ja crema, però l’esmorzar és el mateix de consistent. A les nou hi ha cua a la fleca i sento un idioma que no és el meu. A les deu les sandàlies ja estan lligades i no queden aparcaments. A les onze la mar ja fa olor de crema encara que sigui d’aquella resistent. A les dotze sonen les campanes, hi ha bateig. A la una la mar arrissada que bufa el vent. L’arròs es apunt a les dues i comença el festeig. A les cinc reunió d’escala, es canvia al president. L’ombra ha arribat a la cala i marxen tots corrents. A les set encara no és fosc, doncs no som a l’Agost. L’aigua de les dutxes ressona al cel obert, el sopar és a les deu, cal estar apunt, i ben despert.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
Sona i ressona el piano : Posant lentament els dits sobre les tecles, i en ordre, sona així: Primer el polze resseguint la línia de la v...
-
Les primeres 23 paraules dels meus llibres de Sant Jordi són: “El telèfon ha sonat. Un to. Dos tons. << ¿S'hi pot posar algú? &...
11 comentaris:
Això és el que vindria a ser l'estiu, no?
Doncs pinta bé, no?
Bona nit!
quina llàstima que el mar ja faci olor de crema...
I el resopo a quin hora també important..
Malgrat tot... quina enveja poder gaudir d'una cala, del mar!
Que passis una deliciosa Revetlla
Els petits plaers.
quina calda per favor!!!
caram, et felicito una gran descripció, jo, per explicar algo semblant, hauria necessitat 10 posts llargs i no me n'hauria sortit tan bé!
Que xulo poder viure tan barrejat amb el mar :-)
xexu, si més o menys, però el plat fort encara ha d'arribar.
rita, la paella si.
elur, és el que toca.
striper, és veritat, el ressopó, el deixarem per la propera.
myt, merci. Bona revetlla també.
zenit, els petits plaers i els petits maldecaps.
jordi, molta calda e molto caldo!
bruixoleta, merci. 10 posts? no es veritat!
i a les 6 i 9 ??? ... què ??? ... salut
I a partir de les 11 de la nit??
Publica un comentari a l'entrada