Ves al contingut principal

és l'hora

A les vuit el Sol ja crema, però l’esmorzar és el mateix de consistent. A les nou hi ha cua a la fleca i sento un idioma que no és el meu. A les deu les sandàlies ja estan lligades i no queden aparcaments. A les onze la mar ja fa olor de crema encara que sigui d’aquella resistent. A les dotze sonen les campanes, hi ha bateig. A la una la mar arrissada que bufa el vent. L’arròs es apunt a les dues i comença el festeig. A les cinc reunió d’escala, es canvia al president. L’ombra ha arribat a la cala i marxen tots corrents. A les set encara no és fosc, doncs no som a l’Agost. L’aigua de les dutxes ressona al cel obert, el sopar és a les deu, cal estar apunt, i ben despert.

Comentaris

XeXu ha dit…
Això és el que vindria a ser l'estiu, no?
Rita ha dit…
Doncs pinta bé, no?
Bona nit!
elur ha dit…
quina llàstima que el mar ja faci olor de crema...
Striper ha dit…
I el resopo a quin hora també important..
Myt ha dit…
Malgrat tot... quina enveja poder gaudir d'una cala, del mar!

Que passis una deliciosa Revetlla
Jordi Casanovas ha dit…
quina calda per favor!!!
labruixoleta ha dit…
caram, et felicito una gran descripció, jo, per explicar algo semblant, hauria necessitat 10 posts llargs i no me n'hauria sortit tan bé!

Que xulo poder viure tan barrejat amb el mar :-)
estrip ha dit…
xexu, si més o menys, però el plat fort encara ha d'arribar.

rita, la paella si.

elur, és el que toca.

striper, és veritat, el ressopó, el deixarem per la propera.

myt, merci. Bona revetlla també.

zenit, els petits plaers i els petits maldecaps.

jordi, molta calda e molto caldo!

bruixoleta, merci. 10 posts? no es veritat!
mossèn ha dit…
i a les 6 i 9 ??? ... què ??? ... salut
Nuri ha dit…
I a partir de les 11 de la nit??

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…