Ves al contingut principal

no val a badar

M’he despistat i he escrit una cosa que no havia d’escriure, i és que no es pot badar. Penses una cosa, i la mà després fa el que vol si no la vigiles. He anat a un lloc que no havia d’anar, i es que no es pot badar. Penses una cosa i els peus després si no els vigiles es creuen els amos. He mirat una cosa que no havia de mirar, però ho he fet volent i de reüll, després s’ha vestit, i m’ha picat l’ullet quan se n’anava.

Comentaris

Jordi Casanovas ha dit…
Coses que tenen les mans, els peus i els ulls. De vegades fan el que volen.
Rita ha dit…
Si tenies bona vista, has fet ben fet!
La meva mare sempre em deia... "tens els ulls als dits" i és que per veure, sempre haig de tocar... ;)
Striper ha dit…
Es que a vegades fem coses que no sabrem com pero eran volen.
XeXu ha dit…
Alguna cosa hi ha de trapella en aquest post que no acabo de determinar, i mira que l'he llegit vegades...
elur ha dit…
La de vegades que els dits, el cap, els ulls... van pel seu compte.
I després, a voltes, fa vergonya i tot...

Estic com en Xexu :)
menta fresca ha dit…
pillo pillo, que n'estàs fet un bon escolanet tú!! ;-)
per cert, veig que també deixes comentaris al QG, com jo, jeje.
Déjà vie ha dit…
si es q ja se sap. Un no es pot despistar en un moment. Sino ja sta fet! i mes en primavera...
fada ha dit…
Això és que el cervell se n'havia anat de vacances. Que de tant en tant també li convé i, és clar, els altres se n'han aprofitat... i tu, també, oi? ;) Que murri que ens estàs sortint! Un petonet.
Zenit R.A.M. ha dit…
A vegades només val a badar, i a veure on ens porta.
labruixoleta ha dit…
molt bé aquest escrit, arrenca un somriure de picardia i ningú acaba de saber molt per què...

de totes formes, si t'ha picat l'ullet és que hi havia certa complicitat ;-) Bon post

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...