M’he despistat i he escrit una cosa que no havia d’escriure, i és que no es pot badar. Penses una cosa, i la mà després fa el que vol si no la vigiles. He anat a un lloc que no havia d’anar, i es que no es pot badar. Penses una cosa i els peus després si no els vigiles es creuen els amos. He mirat una cosa que no havia de mirar, però ho he fet volent i de reüll, després s’ha vestit, i m’ha picat l’ullet quan se n’anava.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
Sona i ressona el piano : Posant lentament els dits sobre les tecles, i en ordre, sona així: Primer el polze resseguint la línia de la v...
-
Les primeres 23 paraules dels meus llibres de Sant Jordi són: “El telèfon ha sonat. Un to. Dos tons. << ¿S'hi pot posar algú? &...
10 comentaris:
Coses que tenen les mans, els peus i els ulls. De vegades fan el que volen.
Si tenies bona vista, has fet ben fet!
La meva mare sempre em deia... "tens els ulls als dits" i és que per veure, sempre haig de tocar... ;)
Es que a vegades fem coses que no sabrem com pero eran volen.
Alguna cosa hi ha de trapella en aquest post que no acabo de determinar, i mira que l'he llegit vegades...
La de vegades que els dits, el cap, els ulls... van pel seu compte.
I després, a voltes, fa vergonya i tot...
Estic com en Xexu :)
pillo pillo, que n'estàs fet un bon escolanet tú!! ;-)
per cert, veig que també deixes comentaris al QG, com jo, jeje.
si es q ja se sap. Un no es pot despistar en un moment. Sino ja sta fet! i mes en primavera...
Això és que el cervell se n'havia anat de vacances. Que de tant en tant també li convé i, és clar, els altres se n'han aprofitat... i tu, també, oi? ;) Que murri que ens estàs sortint! Un petonet.
A vegades només val a badar, i a veure on ens porta.
molt bé aquest escrit, arrenca un somriure de picardia i ningú acaba de saber molt per què...
de totes formes, si t'ha picat l'ullet és que hi havia certa complicitat ;-) Bon post
Publica un comentari a l'entrada