Ves al contingut principal

recol·locant el gel

Recol•locant el gel perquè passi el control duaner. Anar d’un lloc que fa calor a un altre que encara en fa més. Tancat amb el genoll una petita maleta per no haver de facturar. Moure’t en el temps, fent dues hores de viatge però que el rellotge només en marqui una. Me la tornaran a la tornada, com si fos una cançó. Toquen les dotze, Sant Joan més dos i un mes per ser un més. I aleshores serem millors.

Comentaris

labruixoleta ha dit…
Demà ho tornaré a llegir, que em sembla que avui és massa tard. Només sóc capaç de captar un viatge cap a l'oest.

Bona nit! :-)
XeXu ha dit…
La meva aposta és Marroc, a veure si encerto.
Jordi Moreno ha dit…
m'agrada aquest bloc. vindré més sovint.
Striper ha dit…
Al sud Marroc,Canaries...
elur ha dit…
no em diguis que te'n vas a fer trekking a l'Alt Atlas! jo vull venir!!! jeje
Si vas al Marroc cuida't de la calor.
Núr ha dit…
buff, si n'estic, d'espessa!!!!
Jordi Casanovas ha dit…
vagis on vagis bon viatge
menta fresca ha dit…
dons si, que vagi bé, fins la tornada.
Jo Mateixa ha dit…
Que dius que qué??? que sereu un més dins d'un mes???

Vajaaaaaaaaaaaaaaaaaa, felicitats doncs!!!!!!!
Boira ha dit…
M'ha costat entendre-ho, però crec que vas a les Canàries! De totes maneres, molt bones vacances!
Myt ha dit…
I això de "ser un més" A més de viatjar a Canàries o al Marroc seràs pare? Em sembla que ens tens a tots ben intrigats ;-))

Que gaudeixis al màxim de la sortida
estrip ha dit…
no, no seré pare!
ni he anat al Atlas ni a les Canàries.

però merci, pels bons desitjos.

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…