diumenge, 20 de juliol de 2008

autoestopistes

Me’n vaig a dormir amb les portes del balcó obertes, tot i que la calor no és exagerada i es pot dormir perfectament amb tot tancat, tinc nostàlgia de tenir el cel al damunt sense un vidre entremig meu i dels estels. És com fer bivac des de l’habitació de casa. De tant en tant em treuen del somni alguns càntics pastosos d’alcohol i algun crit escapat d’alguna discussió de parella. Una sirena de policia, i el motor de la cambra de fred de la fruiteria de sota són els altres elements que substitueixen els grills, els mussols i les tórtores. Més tard quan tanquen els darrers locals, arriben les veïnes holandeses, cambreres i ballarines, amb els seus cops de porta desmesurats. Em sorprèn que arribin sempre soles, mai s’ha sentit cap veu masculina entre les parets. Abans de tornar a agafar el son penso en aquelles noies franceses i joves autoestopistes que he pujat, estaven fent el BAC m’han dit, “just avant de la université”, com el batxillerat, i eren d’un poble “à coté de Paris”, les he deixat a la parada de la platja i els he dit que vagin en compte. Després un cop fora del cotxe, m’he adonat que s’han deixat un nota al seient del darrera, tradueixo:

M’escapo dels llocs
de pensaments permanents,
de pensaments imposats,
no trobo la terra ni el mar,
on plantar, un temps una arrel.
Però viatjant me n’adono
que aixecant un sol dit,
sempre algú s’atura,
per preguntar-me com em dic.
I aleshores em quedaria amb ell.

12 comentaris:

Jo Mateixa ha dit...

I que has fet tu llavors, has marxat i les has deixat allà??, poder alguna d'elles s'ha fixat amb tu....aixxxxxx, torna home, tornaaaaaaa.

Petons!!!!

robadestiu ha dit...

ara m'ha fet riure el comentari de la JO MATEIXA.

Sempre es poden trobar dos persones que escapen de llocs i de pensaments permanents, i plantar arrels l'una en l'altra mentre no deixen mai de moure's i viatjar.

elur ha dit...

què hauria donat jo aquesta nit per fer vivac enmig d'arbres o enmig d'un prat, sota la lluna...

Potser que em vagi acostumant a aixecar un dit de tant en tant...

Striper ha dit...

Jo del que ara m'escapo es de la calor, pero una bona companyia per fer vivac....

XeXu ha dit...

Llàstima que no s'han quedat amb tu, els hauries d'haver preguntat com es deien. Però potser eren una mica joves, oi?

estrip ha dit...

j.m. els he dit què podien fer i on podien anar, ja està bé.

robadestiu, això si que és maco, veus!

elur, va vinga els dits amunt!

striper, doncs tu també podries aixecar el dit.

xexu, si, una mica joves però atrevides.

fada ha dit...

Avui m'han deixat un matalàs inflable perquè aviat tindré convidats i ens caldrà. Però m'has donat una bona idea: el provaré abans i m'instal·laré a la terrassa! Així veuré un bon retall de cel :)) Bona nit!

elur ha dit...

espera't... que els alço... ... ... ...res, tu, ningú ha entrat a la botiga a demanar-me com em dic :P

bona setmana!

Delfica ha dit...

Bonica història entre parèntesi del dia a dia... de fet m'ha sortit del calaix més oblidat una anècdota de conversa de balcó... una nit d'estiu, al barri, xafogor enganxosa, finestres obertes i veïns amb samarreta imperio.... "Ná Juan, ná... que mientras hay lengua hay hombre, y si no... la mano del mortero!!" Impagable.
Petons.

zel ha dit...

Veus quin detall? Això mostra que encara hi ha agraiment i bondat al món, i bona fe i generositat. Maco, el detall, per les dues parts!
Petonets!

iruNa ha dit...

La sensació de dormir amb l'aire a frec de llençols és irresistible, encara que sigui dins les quatre parets d'una habitació!
I del poema... què dir? sempre tens la virtud d'escriure històries increïbles i de barrejar ciència i ficció, poesia i realitat d'una forma angelical!
una abraçada!

Nuri ha dit...

No serien les noies del revolt, no?