Ves al contingut principal

resum


A les discoteques ja no posen lentes. Substitueixo a la Bruni per la Françoise Hardy. Una cançó mai publicada d’un grup que mai va ser grup però va ser il•lusió d’adolescents i unes sandàlies sota la tempesta és el resum de dos dies de festa.

Comentaris

Striper ha dit…
I mira que anaven bé las lentes.
XeXu ha dit…
I segur que també et queden moltes històries per explicar.
Albert ha dit…
Un resum excel·lent.
robadestiu ha dit…
sempre he pensat que fent resums, ets el millor.

hi ha coses que no canvien n'hi ha d'altres que només canvien de roba ;-)
menta fresca ha dit…
tret de la discoteca que sempre m'han atabalat amb la música tant estrident, la resta es envejable i la substitució, una bona decisió.
Clint ha dit…
segur que la cançó és boníssima!
elur ha dit…
A les discoteques posaven lentes? jo és que no n'he set mai de discos...
M'agrada la imatge de les sandàlies, molt :)
Anònim ha dit…
Ostres! Si camines amb sandàlies sota la pluja en una tempesta d'estiu, vigila d'eixugar-los i cuidar-los quan arribis a casa, a veure si et refredaràs!!! :S
instints ha dit…
jo me les hagués posat les sandàlies el dissabte, perquè em vaig quedar xopa i els texans ben molls!!! i no m'agrada gens tenir els peus molls en un bar on tens calor!! aix...
Jordi Casanovas ha dit…
fins tan tard t'hi vas quedar? les posaven al final de tot.
estrip ha dit…
striper, ara estic perdut sense elles.
xexu, no gaires no.
albert, gràcies.
robadestiu, sempre? i tu quina roba portaves abans?
menta, molt millor la Hardy i més maca.
clint,tout les garçons et les filles.
elur, si d'adolescents.
nur, el problema és que rellisquen, el refredat no importa.
instints,aix quina humitat i quin fum.
jordi, al final de tot? doncs me les vaig perdre. Ja no aguanto fins al final.
Anònim ha dit…
Si són de plàstic, clar que rellisquen! A veure si et torçaràs el turmell, poca-solta! Jo, de sandàlies de plàstic, ja no en faig servir, perquè l'estiu passat vaig acabar amb els turmells ben adolorits...
Déjà vie ha dit…
jo vaig acabar arribant a casa amb 2 dvds sota el braç, un parell de bosses d patates i xopa com una mala cosa, regalimant vaig pujarles escales i al arribar a casa un mal d cap. Sprt q la companyia i el plan de nit eren bons!
estrip ha dit…
nur, gràcies pel consell. Però així reforces el turmell una mica dona.

déjà, molt millor. Però espero que miréssiu els dvd plegats i no pas un cada un eh!!!
robadestiu ha dit…
abans, roba de primavera, però potser tu et vas fixar més en una bruixoleta que duia sempre amb mi
estrip ha dit…
ostres, ostres, ostres!
ja recupero el nord.
elur ha dit…
l'adolescència... sort que ens fem grans Estrip, sort que ens fem grans!

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...