A les discoteques ja no posen lentes. Substitueixo a la Bruni per la Françoise Hardy. Una cançó mai publicada d’un grup que mai va ser grup però va ser il•lusió d’adolescents i unes sandàlies sota la tempesta és el resum de dos dies de festa. |
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
Sona i ressona el piano : Posant lentament els dits sobre les tecles, i en ordre, sona així: Primer el polze resseguint la línia de la v...
-
Les primeres 23 paraules dels meus llibres de Sant Jordi són: “El telèfon ha sonat. Un to. Dos tons. << ¿S'hi pot posar algú? &...
17 comentaris:
I mira que anaven bé las lentes.
I segur que també et queden moltes històries per explicar.
Un resum excel·lent.
sempre he pensat que fent resums, ets el millor.
hi ha coses que no canvien n'hi ha d'altres que només canvien de roba ;-)
tret de la discoteca que sempre m'han atabalat amb la música tant estrident, la resta es envejable i la substitució, una bona decisió.
segur que la cançó és boníssima!
A les discoteques posaven lentes? jo és que no n'he set mai de discos...
M'agrada la imatge de les sandàlies, molt :)
Ostres! Si camines amb sandàlies sota la pluja en una tempesta d'estiu, vigila d'eixugar-los i cuidar-los quan arribis a casa, a veure si et refredaràs!!! :S
jo me les hagués posat les sandàlies el dissabte, perquè em vaig quedar xopa i els texans ben molls!!! i no m'agrada gens tenir els peus molls en un bar on tens calor!! aix...
fins tan tard t'hi vas quedar? les posaven al final de tot.
striper, ara estic perdut sense elles.
xexu, no gaires no.
albert, gràcies.
robadestiu, sempre? i tu quina roba portaves abans?
menta, molt millor la Hardy i més maca.
clint,tout les garçons et les filles.
elur, si d'adolescents.
nur, el problema és que rellisquen, el refredat no importa.
instints,aix quina humitat i quin fum.
jordi, al final de tot? doncs me les vaig perdre. Ja no aguanto fins al final.
Si són de plàstic, clar que rellisquen! A veure si et torçaràs el turmell, poca-solta! Jo, de sandàlies de plàstic, ja no en faig servir, perquè l'estiu passat vaig acabar amb els turmells ben adolorits...
jo vaig acabar arribant a casa amb 2 dvds sota el braç, un parell de bosses d patates i xopa com una mala cosa, regalimant vaig pujarles escales i al arribar a casa un mal d cap. Sprt q la companyia i el plan de nit eren bons!
nur, gràcies pel consell. Però així reforces el turmell una mica dona.
déjà, molt millor. Però espero que miréssiu els dvd plegats i no pas un cada un eh!!!
abans, roba de primavera, però potser tu et vas fixar més en una bruixoleta que duia sempre amb mi
ostres, ostres, ostres!
ja recupero el nord.
l'adolescència... sort que ens fem grans Estrip, sort que ens fem grans!
Publica un comentari a l'entrada