La soledat em conquereix els somnis,
els somnis em prenen la realitat,
m’aparto del món a poc a poc
i necessito respostes a tot.
La soledat m’empresona el cor
i el cor se’m cruspeix la sang,
la paret m’absorbeix la mirada
i tinc l'esperança oblidada.
És la soledat sinònim de llibertat?
els somnis em prenen la realitat,
m’aparto del món a poc a poc
i necessito respostes a tot.
La soledat m’empresona el cor
i el cor se’m cruspeix la sang,
la paret m’absorbeix la mirada
i tinc l'esperança oblidada.
És la soledat sinònim de llibertat?
8 comentaris:
Noen absolut, la llibertat implica coneixer i poder decidir.
Sempre i quan hagis escollit la soledat amb total llibertat... i sota cap condicionant.
A vegades, encara em sorprèn entrar en algun bloc i trobar escrit allò que penso i no sé com dir. Els teus primers quatre versos... en fi...
Bon cap de setmana!
No. Què t'ho fa pensar? Tu mateix dius que la soledat t'empresona el cor, això no és llibertat.
I si necessites respostes, tu pregunta'm (vinga...que hi ha un 1-1 que tinc ganes de desempatar...tot i que en aquest joc, les respostes brillen per la seva absència :-P)
Si et serveix la companyia dels que et llegim... encara que no ho sembli, som reals.
Una abraçada! :-))
A estones.
Jo, sense la soledat no podria viure.
Però només amb ella, moriria.
Cor fred als peus i el cap ple d’arrels.
El cor només es pot alliberar en bona companyia, o poesia!
Hi ha tipus de soledat, la necessària per a qualsevol ésser i la soledat que et toca al cor tal i com descrius... ara sé perquè el teu bloc s'anmena Descric, perquè no pares de fer-ho d'una forma que impressiona, salut nano!
sigui triada o no, es passatgera, com la llibertat, no?
merci a tots!
ho és, i tant! però si et fa mal, utilitza el sinònim per canviar-la. No, la llibertat no es passatgera...no hauria de ser-ho, llavors ja deixa de dir-se llibertat...
A la presó un no està mai sol, per més que ho vulgui moltes vegades. Pel contrari, al carrer, un no té sempre la quantitat o tipus de companyia que voldria.
El pres no té llibertat i el vianant sí. Per això aquest últim sovint s'equivoca quan tria.
Muxux.
Publica un comentari a l'entrada