La nit, la casa en silenci, una moto estrident, escardalenca remou la calma. A les fosques preparo el llit, llençols frescos, deixo la roba a la cadira i sense posar-me sota d’aquests rumio amb el ulls oberts mirant el sostre. Engego la ràdio per sentir veus de sonoritat constant per adormir els sentits. Les campanes de l’església sonen alhora que el rellotge de paret. Els ulls continuen oberts, les orelles continuen sentint, i se’m desperta el paladar, somio despert. Em ve la set i tinc a la ment una copa de cervesa fresca, amb un dit d’escuma i la copa suada. Reincorporo el cos, dret, em vesteixo. Deixo el fals silenci de casa, amb dues monedes a les mans m’apropo al bar de la plaça, al costat de l’església i tocant a mar. Demano una canya de cervesa negra, triga, deu ser l’escuma, però finalment puc embrutar els meus llavis amb aquest blanc i negre, amb aquesta lluna plena.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
Sona i ressona el piano : Posant lentament els dits sobre les tecles, i en ordre, sona així: Primer el polze resseguint la línia de la v...
-
Les primeres 23 paraules dels meus llibres de Sant Jordi són: “El telèfon ha sonat. Un to. Dos tons. << ¿S'hi pot posar algú? &...
7 comentaris:
espero que hauràs calmat aquesta sed...és curiós com em puc arrivar a imaginar a les persones i les seves situacions, cosa que pot donar a confusions...alguna divertida...que a final haguis pogut agafar el son.
I no habia cap noia solitaria amb la que compartir la segona cervessa.
i la pregunta que em ve al cap és: realment t'has aixecat i sortit de casa per poder gaudir de la canya acompanyat de la lluna, o només ha sigut un somni d'aquells quasi palpables?
maria mercè, la cervesa negra devia porta somnífer, perquè he dormit molt bé.
striper, això hagués estat bé.
elur, i tant! i a més era més bona que altres vegades.
tu diràs, nit, mar, lluna plena... i sobretot set!
La lluna plena la vaig caminar rambla avall fins al mar. Allà vaig compartir lletres i peix.
A l’hora de la cervesa, vaig donar l’esquena a la lluna i vaig pujar el turonet que em porta a casa.
Em sembla que la lluna es va enfadar. M’he despertat amb migranya i no m’he llevat fins ara.
Si hagués llegit aquest post ahir a la nit, potser m’hagués deixat portar per la calma del blanc i negre.
ara m'has fet enveja! sento algun cotxe no gaire lluny, em posaré el pijama, aniré a la nevera agafaré una coca-cola ben fresqueta i me la beuré mirant el cel. Si no trobo la lluna, sempre podré veure'n el reflex.
Bona nit :-)
Publica un comentari a l'entrada