Ves al contingut principal

blanc i negre

La nit, la casa en silenci, una moto estrident, escardalenca remou la calma. A les fosques preparo el llit, llençols frescos, deixo la roba a la cadira i sense posar-me sota d’aquests rumio amb el ulls oberts mirant el sostre. Engego la ràdio per sentir veus de sonoritat constant per adormir els sentits. Les campanes de l’església sonen alhora que el rellotge de paret. Els ulls continuen oberts, les orelles continuen sentint, i se’m desperta el paladar, somio despert. Em ve la set i tinc a la ment una copa de cervesa fresca, amb un dit d’escuma i la copa suada. Reincorporo el cos, dret, em vesteixo. Deixo el fals silenci de casa, amb dues monedes a les mans m’apropo al bar de la plaça, al costat de l’església i tocant a mar. Demano una canya de cervesa negra, triga, deu ser l’escuma, però finalment puc embrutar els meus llavis amb aquest blanc i negre, amb aquesta lluna plena.

Comentaris

maria mercè ha dit…
espero que hauràs calmat aquesta sed...és curiós com em puc arrivar a imaginar a les persones i les seves situacions, cosa que pot donar a confusions...alguna divertida...que a final haguis pogut agafar el son.
Striper ha dit…
I no habia cap noia solitaria amb la que compartir la segona cervessa.
elur ha dit…
i la pregunta que em ve al cap és: realment t'has aixecat i sortit de casa per poder gaudir de la canya acompanyat de la lluna, o només ha sigut un somni d'aquells quasi palpables?
estrip ha dit…
maria mercè, la cervesa negra devia porta somnífer, perquè he dormit molt bé.

striper, això hagués estat bé.

elur, i tant! i a més era més bona que altres vegades.
elur ha dit…
tu diràs, nit, mar, lluna plena... i sobretot set!
e ha dit…
La lluna plena la vaig caminar rambla avall fins al mar. Allà vaig compartir lletres i peix.
A l’hora de la cervesa, vaig donar l’esquena a la lluna i vaig pujar el turonet que em porta a casa.
Em sembla que la lluna es va enfadar. M’he despertat amb migranya i no m’he llevat fins ara.
Si hagués llegit aquest post ahir a la nit, potser m’hagués deixat portar per la calma del blanc i negre.
robadestiu ha dit…
ara m'has fet enveja! sento algun cotxe no gaire lluny, em posaré el pijama, aniré a la nevera agafaré una coca-cola ben fresqueta i me la beuré mirant el cel. Si no trobo la lluna, sempre podré veure'n el reflex.

Bona nit :-)

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…