dimarts, 1 de juliol de 2008

saudade

Com que les tardes son llargues, un passeig pel port ha estat una bona idea. L’olor de les barques acabades d’amarrar, de peix i de la sal, de benzina també. Un mariner acabant de netejar, es posa bé la gorra abans de tocar terra. És mira la barca com donant-li les gràcies i gira cua. Abans d’enfilar-se a la moto, va fins avall del port, fins el far, s’asseu sota la llum i s’encén un cigar. Mira l’horitzó amb ulls vidriosos i pell resseca, escampa el fum entre el raig del far, que el deforma i el converteix en boira. Així fins quasi cremar-se els dits. S’aixeca ara decidit, amb pas ferm va fins on ha deixat la moto, i desapareix rera la llotja. Aleshores m’acosto al far, i també m’hi assec, és com si sentís els seus pensaments. Sense voler poso la mà entre unes pedres, i noto el tacte d’un paper, el trec. Potser el mariner, se l’ha deixat o potser ja porta aquí molt de temps, qui sap. Miro que hi ha escrit:

Plora l’aire
i plora el cel,
plora la terra
i un estel

plora el mar,
i la donzella,
plora d’enyorança
i ploro amb ella.

Ho tens tot i no tens res,
res no sents i et sents de tot,
és només per un sol bes.

Em consola aquest vers,
que espera, sol a port,
la llum del far, el teu record.

17 comentaris:

Rita ha dit...

M'agraden aquests paperets que de tant en tant et trobes... ;)

Nuri ha dit...

Si trobessis tants cèntims com poemes et trobes, series ric, tu, eh?

Striper ha dit...

Jo crec que lo dels versos que trobes son com els libres que es lliberan.

elur ha dit...

No sabria dir-te què trobo més bonic, si el poema o la descripció que fas del port i el mariner...

XeXu ha dit...

Tenim sort que tu et trobes aquests poemes i ens els fas arribar, jo no me'n trobo mai cap, ni en paperets, ni dins el meu cap. Els treguis d'on els treguis tu, sempre fan bo de llegir-los.

estrip ha dit...

rita, a mi també m'agraden, tinc sort de trobar-los.
nuri, estaria bé també.
striper, ah, deu seu això doncs.
elur, gràcies, una cosa sense l'altre no pot ser.
xexu, merci, compartir es bonic.

Núr ha dit...

L'entrada, la descripció del passeig pel port i la visió del mariner m'han encantat, prò llavors he llegit el poema i m'ha semblat preciós...
Olé! Tarda d'estiu a la vora del mar... mmmm... :)

elur ha dit...

just el que he pensat quan he acabat d'enviar el comentari, però... si no haguéssis trobat el poema el post continuaria siguent preciós.

Déjà vie ha dit...

fins i tot puc sentir l'olor a mar, m'ha agradat molt el post d'avui.

instints ha dit...

Encantador i encisador... sóc de muntanya, però m'acabes de portar a la serenor de la platja en menys de 5 minuts... gràcies!!

labruixoleta ha dit...

és un dels paperets que més m'ha agradat i a la vegada el trobo tan trist...És d'aquells escrits que arriben al fons de no sé on. Dec ser jo, que porto la nostàlgia dintre, i entre el mar i els plors, la remouen. Molt bonic sí, la descripció i el poema

fada ha dit...

Estrip, poeta-mariner, m'has robat el cor. Després d'uns quants dies d'absència, el teu post és una bonica benvinguda. Un petó.

Eva ha dit...

ostres que bucòlic o romàntic com vulguis dir-lo la troballa d'aquest paper, no?

que bonic....

estrip ha dit...

núr, em fas content!
elur, merci. És que el pensaments també queden gravets al bloc eh!
déjà, i la sal als ulls eh!
instints, jo també sóc de muntanya. Però una cosa no treu l'altre, no?
bruixoleta, merci. Tens nostàlgia?
fada, eps, lladre de cors no sóc. Una abraçada màgica!
eva, l'atzar és bucòlic a vegades.

menta fresca ha dit...

nano, jo tampoc en sóc ja el motiu.
gràcies de totes formes.

menta fresca ha dit...

el teu comentari al meu relat conjunt no és el blog.

menta fresca ha dit...

el cor.