dissabte, 26 de juliol del 2008

un petó a l'esquena


Surts de l’aigua amb pell de gallina,
t’acaricies els cabells per posar-los en ordre,
camines sentint les pedres a les plantes dels peus,
em mires i somrius.

Em faig el despistat perquè sé que ara vindràs,
noto l’ombra, i el regalim d’unes quantes gotes,
tota xopa, t’estires sobre meu,
amb un petó a l’esquena, em tens atrapat.

21 comentaris:

Anònim ha dit...

Acabat de fer i amb aire :) molt bo :)

neus ha dit...

quina pell de gallina...

Striper ha dit...

Quina sensacio sentir una pell molla a sobre.

zel ha dit...

fresc i sortit directament del cor, preciós...

robadestiu ha dit...

un petó a l'esquena sí que posa la pell de gallina!

menta fresca, aufàbrega i maria lluisa ha dit...

nen, només puc dir uauuuuuu!

Sergi ha dit...

Descrit a la perfecció, això és el que tots voldríem que ens fessin en sortir de l'aigua. Ei, no qualsevol. Només pot ser aquella persona.

iruNa ha dit...

no,no,no... no puc llegir aquestes coses que em poso "malalta" estrip. Buf! que no sé si és la calor o les hormones però aquest estiu estic un pèl alterada!
Fora conyes, m'ha agradat moltíssim aquest escrit... espero que sigui autobiogràfic i que tinguis aquesta persona especial que et fa petons a l'esquena!
una abraçada!

fada ha dit...

Que bonic! Jo he viscut aquesta sensació però sense les pedres, a la sorra que fa de més bon trepitjar. Petons.

Jo Mateixa ha dit...

mmmmmm, que dolç, que tendre, aixxxxx, jo vull!!!!!!

:-)

Eli ha dit...

Ummmm... se m'esborrona la pell!!!
Ja ho sento!
;-)

Déjà vie ha dit...

mmmmm que dolçet!

Les Coses són com Som ha dit...

I lo fresc que quedes? jejeje. És una sensació genial!!!

estrip ha dit...

merci a tots!
ara a la recerca d'una esquena!

mossèn ha dit...

continua ... continua ... salut

Rita ha dit...

Preciós... :)

neus ha dit...

Aprofitant que tinc l'excusa perfecta, "és que avui és dilluns...", faré una pregunta probablement estúpida :P
A la recerca de l'esquena hi hem d'anar els que t'hem comentat? perquè la del poema, és la teva, no? a tu no et cal pas buscar-la, no?

És dilluns Estrip, un dilluns molt, massa, dilluns...

bona nit :*)

estrip ha dit...

si que em cal si!

sort que demà ja és dimarts.

Anònim ha dit...

Vistos els comentaris no dec ser gens romàntica, perquè en el primer que he pensat és en la tovallola. O sigui, la veu és la tovallola.
Vist així també té el seu punt poètic...
Estic fatal, no?

menta fresca, aufàbrega i maria lluisa ha dit...

perdona, no serà l'esquena que t'haurà de trovar i/o escollir a tu? per que si et fas el despistat...;-)

Anònim ha dit...

mmmm... petons a la pell de platja, sorra i mar...

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i ra...