Ves al contingut principal

un petó a l'esquena


Surts de l’aigua amb pell de gallina,
t’acaricies els cabells per posar-los en ordre,
camines sentint les pedres a les plantes dels peus,
em mires i somrius.

Em faig el despistat perquè sé que ara vindràs,
noto l’ombra, i el regalim d’unes quantes gotes,
tota xopa, t’estires sobre meu,
amb un petó a l’esquena, em tens atrapat.

Comentaris

Cesc ha dit…
Acabat de fer i amb aire :) molt bo :)
elur ha dit…
quina pell de gallina...
Striper ha dit…
Quina sensacio sentir una pell molla a sobre.
zel ha dit…
fresc i sortit directament del cor, preciós...
robadestiu ha dit…
un petó a l'esquena sí que posa la pell de gallina!
menta fresca ha dit…
nen, només puc dir uauuuuuu!
XeXu ha dit…
Descrit a la perfecció, això és el que tots voldríem que ens fessin en sortir de l'aigua. Ei, no qualsevol. Només pot ser aquella persona.
iruNa ha dit…
no,no,no... no puc llegir aquestes coses que em poso "malalta" estrip. Buf! que no sé si és la calor o les hormones però aquest estiu estic un pèl alterada!
Fora conyes, m'ha agradat moltíssim aquest escrit... espero que sigui autobiogràfic i que tinguis aquesta persona especial que et fa petons a l'esquena!
una abraçada!
fada ha dit…
Que bonic! Jo he viscut aquesta sensació però sense les pedres, a la sorra que fa de més bon trepitjar. Petons.
Jo Mateixa ha dit…
mmmmmm, que dolç, que tendre, aixxxxx, jo vull!!!!!!

:-)
Eli ha dit…
Ummmm... se m'esborrona la pell!!!
Ja ho sento!
;-)
instints ha dit…
I lo fresc que quedes? jejeje. És una sensació genial!!!
estrip ha dit…
merci a tots!
ara a la recerca d'una esquena!
mossèn ha dit…
continua ... continua ... salut
elur ha dit…
Aprofitant que tinc l'excusa perfecta, "és que avui és dilluns...", faré una pregunta probablement estúpida :P
A la recerca de l'esquena hi hem d'anar els que t'hem comentat? perquè la del poema, és la teva, no? a tu no et cal pas buscar-la, no?

És dilluns Estrip, un dilluns molt, massa, dilluns...

bona nit :*)
estrip ha dit…
si que em cal si!

sort que demà ja és dimarts.
e ha dit…
Vistos els comentaris no dec ser gens romàntica, perquè en el primer que he pensat és en la tovallola. O sigui, la veu és la tovallola.
Vist així també té el seu punt poètic...
Estic fatal, no?
menta fresca ha dit…
perdona, no serà l'esquena que t'haurà de trovar i/o escollir a tu? per que si et fas el despistat...;-)
Núr ha dit…
mmmm... petons a la pell de platja, sorra i mar...

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…