Ves al contingut principal

par i aules

Paraules que em venen al cap i no sé com lligar:

ego i societat, mèrits i jubilats, pasteres i oblidats,
teatre i estatuts, crisi i cornuts,
vacances i esportistes, lluita i terroristes,
exercits i pau, orxata i frau,
Santa Anna i Santa Cristina, sexe i Maria,
cànon i còpia, feina i inòpia,
esquena i suor, parella i plor, nit sense olor.

Comentaris

Striper ha dit…
I la mar salada que ara veic per la finestra.
elur ha dit…
i les vols lligar totes plegades o només per parelles?

tot i que, què vols que et digui, per mi estan molt ben lligades així mateix. Diria que parlen per si soles.
Anònim ha dit…
avui em quedo amb "nit sense olor"

una abraçada
Nuri ha dit…
Orxata i frau van molt més lligades del que sembla. Llegeixi's "sangria" i "don Simon", per exemple.
XeXu ha dit…
Algunes em lliguen, però d'altres no sabria per on agafar-les.
fada ha dit…
Les que no lliguen gaire són les del títol. Més que en aules els pars acostumen a reunir-se en cambres.
elur ha dit…
6 horitzontal de cinc lletres: Estrips (en els mots encreuats de El Periódico)

I ja en van 2.
menta fresca ha dit…
aquesta de mèrits i jubilats me la podries aclarir? es que mira que li dono la volta i no sé per on agafar-ho!... i mira striper com disfruta ell! ja tornarà, ja...
Anònim ha dit…
Crec que totes tenen relació d'alguna forma
instints ha dit…
de forma general es poden relacionar, més o menys, totes. feina i inòpia? m'ho expliques? Aix, és que sóc una mica ruc..jejeje.
Deric ha dit…
no cal lligar-les, s'entenen prou bé
zel ha dit…
Casumdena, cadascuna de les parelles mereix una reflexió...alguna ja la veig una mica sota ulls comuns...d'altres, encara no, però interessant, ho és molt!
robadestiu ha dit…
porto una bona estona, i són tantes paraules que intento combinar, que em passa una mica com les olors, quan n'olores moltes, ja no en notes cap...així que nit sense olor també.

Tot i que una miqueta d'olor a vacances sí que sembla que entra per la finestra... així que mira aquestes ja han lligat, i li donen una mica d'olor a la nit :-)
estrip ha dit…
striper, la paraula que em faltava!
elur, volia fer subordinades complexes! ostres surto al El Periodico!
daina, abraçada i nit es poden lligar d'una altra manera.
nuri, bona puntualització, merci.
xexu, com a mi com a mi.
fada, tens raó les aules venen més tard, eh!
menta, significat lliure, no hi donis moltes voltes.
cesc, cadascú hi podem trobar la nostra no?
instints, no cal, imagina imagina!
deric, merci, algunes més que d'altres però.
zel, no gaire reflexió no gaire. Que sigui senzilla.
robasdestiu, has trobat la olor de la nit? que bé!

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...